viernes, 21 de mayo de 2010

Casi 3 mesos

Va, avui toca fer una entrada Nuts. La noieta esta aquí donant voltes i suplicant per una mica de menjar, però avui toca pinso (tot i que ja han caigut dues llesques de pernil). La veritat es que per sort no pot obrir la nevera ni els armaris, perquè segur que un dia de aquest ho trobaria tot buit. El seu passatemps favorit es menjar, i si no se li dona, va cap al jardí i es busca la vida. La seva especialitat, els cargols. Ahir vaig trobar una “cacacargol” ben bavosa vareigat amb trossos de tapis. Però lo que realment li agrada dels cargols no es lo de dins, sinó lo de fora, es a dir la closca, així que no es cosa extraordinària de veure la Nuts amb una barba de closques de cargol i cargols despullats per el jardí. Pobres cargols!Un altre especialitat del bitxo es repassar les meves factures, però clar, fent ne confetis. En regle general tinc un perito destraler. Res se li escapa. Cosa que cau a terra es cosa que es transforma gradualment. I així que te joguines, però que va. Des de fa uns dies sap pujar a la planta de dalt i no vegis, festa major! Aviat les filles entendran que si no ordenen, se la juguen.
Per sort la Nuts es passa també bastant de temps dormint, normalment al cistell, però sovint també al meu llit. Tot i que fa salts impressionants, es veu que baixar del llit que es relativament baix, es mes complicat, i clar, si no estic al cas entre en acció pipinuts. Els meus llençols no han estat mai tant nets com ara!Quan anem a casa de la Dolors es realment quan gaudeix la Nutito. Es passa hores empipant la Coco i ara de mica en mica comença a donar caça als gats. Però sobre tot es torna molt mes espavilada. Tot lo bo, i algunes coses dolentes venen d’allà.
Aviat tindrà 3 mesos i ja casi es un gos gros tot i el seu tamany. Dos mesos en darrere esta ben preocupat de com aniria tot plegat. Ara es com hagués tingut cas tota la vida. A mes, es un supergos, carinyos, llest, i dintre de lo que hi ha bastant tranquil. La Rosa que te asma esta encantada amb la Nuts ja que no li produeix al•lèrgia. En quan a la Elyse, ja hi juga, però també li fa respecte per moments. Es clar que tot jugant la Nuts en sap molt d’ensenyar les dents i això l’impressiona una mica.Però vaja, si voleu saber la veritat, ja tinc una família nombrosa. Bon cap de setmana. Jo necessito descansar i fort i així ho faré. Les histories de la ex maten, la feina extra de la Elyse també, però es molt necessària. La pintura que pinto ara no m’agrada, no te alegria ni color i això per mi es la senyal mes clara de que toca fer una petita parada.