El grill

El grill
(Josep Carner)
Em plau d'ésser vora l'home
;sóc veí seu molt antic;
tafanejo vora els marges
i és de pau el meu xerric.
Tot sovint, d'una aigua fresca
vora el regueró m'estic;
m'enamora l'estelada
i ella, ¿escolta el que li dic?
Clar de lluna, boira fina,
si só lleig i no sóc ric,
la veu meva us acompanya;
i, al que deia, poso pic.
Ric, ric,
el que us deia és un nyic nyic;
ric ric,
ai, amic,
m'entristeixo si no ho dic.
Bona ànima que em somrigui
m'ha pagat tot el fatic;
xerricant, faig a qui trobo:
- No m'esclafis, so un amic-
Val a dir-ho: de vegades,
sense cap projecte inic
m'acosto a la llar de l'home
i és per escalfar-me un xic.

Primeres passos

Que bo… m’he despertat molt d’hora avui, la canalla encara dorm, la casa es meva! A fora ja fa un sol que espanta i la previsió del temps es que mes val que tingui una piscina ben a prop. Hem sento molt cansat, però bé a la vegada. Lo primer que solo fer després d’haver fumat el primer cigarret es ficar-me un moment al portàtil i clicar sobre l’icone live mail per veure qui m’ha escrit durant la nit o de matinada. Normalment son pps, i m’agraden. Alguns fan riure, alguns et fan reflexionar, alguns realment estan rallant el mal gust, alguns altres son increïblement guapos. També hi ha com cada dia una mica de publicitat. A veure on es porta ryanair avui? Quin es aquest article tecnològic que hem falta? I també les ofertes de feina de infojob, i les estadístiques de idealista.com. També hi ha correus escrits, son pocs però son lo primer que obro, i normalment també lo primer que contesto. Sembla tonto, però el fet de rebre aquests correus, de començar el dia obrint-los, però mi es com integrar-me dins del mon que m’envolta. Ja s’ha convertit en un ritual. Per cert, molt bon dia a qui estigui llegint el meu blog. Això del blog hem comença a agradar, tot i que haig de reconeixia que de moment no crec que interessi a gaire gent, saber com hem desperto de bon de mati...jejeje. Va, per acabar, pugem una mica el nivell amb una cita de Confucio, el gran pensador. “ un erudito que no sea honesto no inspirará respeto, y su sabiduría por lo tanto careceré de fundamento”

Cap de bo!!

Hi ha persones en aquest mon que tenen la gran facilitat de culpar als altres de tot lo negatiu que els hi passa. Son persones normalment molt insegures, negatives i egoistes i en principi tendeixo a evitar-les, però no sempre es possible. Devores, atrapat dins de la seva negativitat, normalment tinc prou recursos per evitar que lo que intenti comunicar-me m’afecti. Però això tampoc no es sempre possible. Quan la persona amb qui he conviscut 16 anys m’explica que el benestar de la meva canalla passa per anar a viure a 170 km del Empordà, bàsicament perquè ella mateixa no s’hi troba a gust aquí, desprès d’haver-hi viscut molts anys mes que bé a mi el dia s’hem posa núvol. Perquè les meves precioses criatures que ara creixen de manera molt equilibrada i estan mes que bé han de pagar per l’egoisme i la poca seguritat de la seva mare? Encara estan aquí, i per lo vist no hi ha plans de marxar fins d’aquí 5 anys, però qui s’han fia de això? Temps al temps.... però joder, serà ben bé veritat que de “ex” no n’hi a cap de bo(na)!!!!

Una copa de cava...

Una copa de cava barrejat amb cassis, estirat en una gandula molt confortable, mirant el cel entre nit i dia des de una terrassa enorme, descobrir com surten les estrelles a mida que es vagi fent fosc, veure com passa un rat penat sobre un fons de cel negre, nomes il•luminat per algun núvol gris fosc, reflexa de una cuitat preparant-se per la festa, moments efímers, macos, per gaudir i per pensar que maca es la vida. Poder gaudir de les coses simples, estar conscients d’elles es el secret de la felicitat. Mmmmmmmmmm.........

Un nou dia comença

D’aquí poc la meva petita Elyse es despertarà i omplirà de vida i energia un cop mes els espais buits de la casa. Es una passada de criatura, sempre seductora, pija, amb ganes de passar s’ho bé, amb una energia vital enorme. La Rosa, la seva germana gran, en canvi es molt diferent. Reflexiva, calmada, menys en moments d’alta “tensió adolescenta”. Per moments sembla que res li es fàcil, però ella sempre a punt per una nova batalla, conquistar noves parcel·les d’ella mateixa i del mon que l’envolta. Es el meu orgull, el meu mal de cap, la meva gran alegria, el meu gran disgust. A vegades hem penso, com seria el meu mon sense elles. Segurament m’hauria perdut lo millor de aquest mon, però no m’han hagués adonat per no haver-ho tocat. Ja comença un nou dia, amb el nas dins d’un cafè, el sol picant els ulls, les olors renovades de mare naturalesa i els dits teclejant la meva primera entrada en un blog. Avui toca gaudir de casa, del poble, de la seva gent, de tot el que ja coneixem però que malgrat tot cada vegada es diferent si un es fixa en els detalls, les olors, les mirades. Un nou dia comença a l’Empordà