Constantin Brâncuşi i Google

Ogata Kōrin, Kioto, circa 1657 – Kioto, 2 de junio de 1716)

A el, Ogata Kōrin, segur que també el devia afectar la tramuntana! Nomes cal mirar com representa el deu del vent, jejejeje! Va, un bon cap de setmana, that’s all folks, o com diriem per aqui "bon vent!"

Ron Mueck

Escultor hiperrealista australiano nacido en 1958 y afincado en inglaterra. sus comienzos fueron en el mundo de los efectos especiales para el cine, aunque su mira ya apuntaba hacia el arte. se estableció en londres fundando su propia compañía de utilería y “animatronics” para la industria publicitaria, sus trabajos estaban diseñados para ser fotografiados desde un único punto de vista, ocultando así el desorden de la obra vista desde otros ángulos. esto no terminaba de satisfacer las aspiraciones de mueck, por lo que en 1996 su obra dió un giro hacia el “arte refinado” reproduciendo en principio pequeñas figuras de silicona y otros materiales que representaban el cuerpo humano a la perfección, y que poco después, jugando con la escala, se convertirían en obras de aspecto y proporciones escalofriantes.

Giovanni Boldini i John Singer Sargent

Retrat de John Singer Sargent fet per Giovanni Boldini

Giovanni Boldini el pare del qual era pintor i restaurador de quadres és el vuitè d'una família de tretze fills. Es va instal·lar a Florència entre 1862 i 1865 i va entrar en contacte amb el grup dels Macchiaioli, barreja de membres del Escola de Barbizon que rebutgen l'academicisme i preconitzen la immediatesa i la frescor. Es va lligar igualment amb el crític Diego Martelli, que va contribuir a popularitzar a Itàlia els principis del impressionisme francès.

Si Boldini produeix, al començament de la seva carrera, alguns paisatges i pinta, el 1870, una sèrie de frescos a la Vil·la La Falconiera, prop de Pistoia, és com a retratista que s’ha de fer conèixer. En un viatge a Londres el 1869, va rebre nombrosos encàrrecs i des de llavors fa nombroses estades en aquesta ciutat fins el 1874. En 1872, es va instal·lar a París i va agafar un taller prop de la plaça Pigalle. Quan retorni de Londres, Sargent li cedirà el seu taller del passeig Berthier en el districte 17 el 1885.

El 1874, Boldini va exposar amb èxit al Saló de Mart. Era un habitual dels Salons i va guanyar ràpidament una gran reputació. El marxant Adolphe Goupil li va oferir un contracte en exclusiva i Boldini realitza per a ell petits quadres amb vestits del Segle XVIII, brillantment virolats, que tenen un gran èxit. Però tenien molt d’èxit sobretot els seus retrats de dones de l'alta societat, brillants i elegants, caracteritzats per una pinzellada intrèpida i fluida.

Va ser un amic proper de Edgar Degas i, com ell, va utilitzar molt la tècnica del pastel, a partir dels anys 1880.

El 1886 va realitzar per primera vegada el retrat de Giuseppe Verdi sobre tela - li donarà set anys més tard a Milà - però, insatisfet del resultat, el va refer el 9 d’abril de 1886, utilitzant la tècnica del pastel, en només cinc hores. El pintor va conservar el retrat original per presentar-lo a l’Exposició universal de París, el 1889, de Brussel·les el 1897 i a la primera Biennal de Venècia, per donar-lo finalment a la Galeria d'Art Modern de Roma el 1918.Estudi de nu de John Singer Sargent

Monolo Valdes i Jean Cocteau

Un vaso medio vacío de vino es también uno medio lleno, pero una mentiras a medias, de ningún modo es una media verdad.

Mahatma Gandhi

Aquellas personas que no están dispuestas a pequeñas reformas, no estarán nunca en las filas de los hombres que apuestan a cambios trascendentales.

amor

El amor hace pasar el tiempo
el tiempo hace pasar el amor

díptica satíric flamenc

No se com s’escriu exactament, però en francès es diu Diptyque, i aquest Diptyque (pot ser díptica???) satíric flamenc del segle 16 no deixa de tindre el seu toc de gracia. El primer panel diu….

“deixia aquest panell tancat, sinó t’enfadaràs amb mi”

Evidentment no en fem cas i descobrim aquest cul flamenc dels anys 1500 i la segona inscripció...

“no serà culpa meva, ja que t’havia avisat abans”

Finalment el nostre bromista de fa 500 anys ens deixa una ultima frase, en l’últim panel...

“com mes t’estem avisant, mes ganes tindràs de ficar-te en el merder”

Tot i que es la mena d’humor i coses que es poden trobar facilment en pintures de Jérôme Bosch et de Quentin Metsys, es rarisim de trobarse una pintura que nomes ho te com unic motiu. Aquesta pot ser vista en la universitat de Liega (Belgica).

Robert Campin

Quentin Metsys

Hieronymus Bosch i el seu mon

Amb el pseudònim de Hieronymus Bosch o El Bosch, fou conegut l’artista Hieronymus van Aken, reconegut pintor i dibuixant neerlandès de la zona de Flandes. Tot i que no existeix cap document precís que documenti el seu naixement, aquest es situa entre 1450 i 1455 a la ciutat de Hertogenbosch, una de les quatre capitals de província del ducat de Brabant, on va viure i desenvolupar la seva trajectòria artística.

El cognom van Aken és el nom, en dialecte centrealemany, de la ciutat d’Aquisgrà, d’on procedia la família del Bosch, establerta a Hertogenbosch des de feia moltes generacions. Hieronymus Bosch formava part d’una família pertanyent al gremi de pintors en què probablement va aprendre la tècnica i passió per la pintura i el dibuix.

Hieronymus Bosch va néixer en el si d’una família acomodada amb possessions (terres i cases). El seu pare, Antoni van Aken, va tenir tres fills (Hieronymus, Jan i Goosen) i una filla (Herberta). Amb la mort del pare el 1478, el fill gran, Goosen, fou l’únic que va poder heretar el cognom que li permetia formar part del gremi de pintors. Probablement per aquest motiu, Hieronymus va adaptar el nom toponímic de la seva ciutat (Hertogenbosch), abreviant-lo i convertint-lo en Bosch i llatinitzant el seu nom, així doncs va signar les seves obres sota el nom de Jeroen Bosch, tot i que trobem variants que el donen a conèixer també com a Den Bosch o Jeoren die maerle (Jerònim, el pintor).

No disposem de fonts que permetin traçar una trajectòria vital clara, sobretot en la seva infància i joventut i que ens ajudin a conèixer el seu procés d’aprenentatge i a entendre millor les influències vitals en la seva enigmàtica obra.

Segons els arxius jurídics, sembla que Hieronymus Bosch va casar-se als volts de 1480 amb Aleyt Goyarts Van der Meervenne, membre d’una família acomodada local amb qui no van tenir descendència. El matrimoni va compartir una important fortuna, Hieronymus podria haver viscut sense necessitat de treballar o desenvolupar cap activitat productiva, donat que els arxius testimonien que el matrimoni pertanyia al sector més ric de la seva ciutat.

Cal destacar que Hieronymus Bosch va formar part activament i va desenvolupar encàrrecs artístics, per a la confraria de Nostra Senyora, una organització religiosa fundada el 1318 que se centrava en el culte a l’estàtua de la Verge (“Zoete Lieve Vrouw)” ubicada en l’interior de la catedral gòtica de Sant Joan, símbol de la fe del període medieval i de la propseritat comercial i orgull cívic de la ciutat. El seu nom figura com a confrare a partir de 1486 i fins la seva mort. Se sap també que va ser un dels membres notables de la confraria, l’únic artista dels notables que, tot i no tenir la formació teològica necessària, va accedir al lloc gràcies a la seva condició social. Aquesta posició el va permetre establir relacions amb persones d’alt nivell, com Felip, duc de Borgonya i posterior rei de Castella (Felip I el Bell).

No existeixen documents que confirmin que Hieronymus Bosch va viure sempre a la ciutat de Hertogenbosch, tot i que és la hipòtesi més fiable. Alguns historiadors han publicat hipòtesis que situen el Bosch en un viatge per Espanya als volts de 1495-1505, seguint a escriptors i artistes espanyols i italians i influenciant-se per obres com l’Escorial, però no s’han presentat fonts documentals que puguin confirmar-ho.


Als voltants del mes d’agost de 1516 va morir Hieronymus Bosch. Uns anys més tard ho faria la seva dona, cap al 1522 aproximadament.

Els Brueghel

Brueghel o Bruegel és el nom de diferents pintors flamencs de la mateixa família:

* Pieter Brueghel el Vell (c.1525-1569), el membre més famós de la família i l'única que va signar quadres seus com a 'Bruegel' (sense la hac).
* Pieter Brueghel el Jove (1564-1638), fill de l'anterior.
* Jan Brueghel el Vell (1568-1625), fill de Pieter Brueghel el Vell.
* Jan Brueghel el Jove (1601-1678), fill de Jan Brueghel el Vell.
* Abraham Brueghel (1631-1690), fill de Jan Brueghel el Jove.

Jan Vermeer

Hans Holbein

Jan Van Eyck

Frans Snyders

Anton van Dyck

Diego Velazquez

P.P. Rubens

Jozef Israel, (1824-1911)