Quan visites Roma has de tindre l’anima del poeta i una imaginació desbordant, sobre tot quan es tracte de ruïnes romanes. Les explicacions son inexistents al no ser que lloguis una guia àudio. Així que si no ho fas cansat de pagar 3 euros a cada cantonada mes l’entrada de la ruïna que moltes vegades se sembla realment a un pilot de pedres mal col•locades, lo que veus es això...
I lo que t’has d’imaginar es allò altre.
Aquí en concret es tracte de les ruïnes de Caracal•la que varem visitar l’últim dia. La veritat es que tot i sent ruïna, impressiona, i no pots deixar de pensar com era abans. Tenien una decoració sumptuosa d'estucs, mosaics, estàtues i columnes, de la qual foren despullades al llarg dels segles, ja des de data primerenca. Encara s'hi conserven grans fragments de mosaics, alguns corresponents a la planta superior de l'edifici, que es va ensorrar. Diverses de les gegantesques banyeres de marbre, esculpides en un sol bloc, es van traslladar al centre de Roma, i que per cert son molt maques. Aquestes termes consistien en un frigidarium central (o sala d'aigua freda) de 55,7 x 24 m coberta per un sostre de voltes d'aresta de 32,9 m d'alt, un tepidarium (sala d'aigua temperada) amb doble piscina doble i un caldarium (sala d'aigua calenta) de 35 m de diàmetre, igual com disposaven també de dues palestres (gimnasos on es practicava la lluita). L'extrem nord de l'edifici contenia una natatio o piscina per practicar-hi la natació; la piscina, a l'aire lliure, tenia uns miralls de bronze que hi enfocaven la llum del sol per tal de temperar l'aigua. Tot l'edifici es trobava sobre una plataforma de 6 m d'alt, sota la qual hi havia diversos magatzems i sales de servei i els forns per escalfar l'aigua. Les biblioteques estaven situades en unes grans exedres als costats est i oest del complex termal. Tot el mur nord del recinte, voltat per un pòrtic, estava dedicat a botigues. Els espaiosos dipòsits d'aigua, situats al mur meridional, eren alimentats per l'aqüeducte construït pel pretor Quint Marci Rex, conducció coneguda com l'Aqua Marcia. Tenia que ser genial, sobre tot amb la calor romana... Hi podien entrar cap a 3000 persones al mateix temps, i era molt barat. Que bé que m’hauria anat trobar una piscineta per allà....
(hauria de fer una mica de regim...)
I lo que t’has d’imaginar es allò altre.
Aquí en concret es tracte de les ruïnes de Caracal•la que varem visitar l’últim dia. La veritat es que tot i sent ruïna, impressiona, i no pots deixar de pensar com era abans. Tenien una decoració sumptuosa d'estucs, mosaics, estàtues i columnes, de la qual foren despullades al llarg dels segles, ja des de data primerenca. Encara s'hi conserven grans fragments de mosaics, alguns corresponents a la planta superior de l'edifici, que es va ensorrar. Diverses de les gegantesques banyeres de marbre, esculpides en un sol bloc, es van traslladar al centre de Roma, i que per cert son molt maques. Aquestes termes consistien en un frigidarium central (o sala d'aigua freda) de 55,7 x 24 m coberta per un sostre de voltes d'aresta de 32,9 m d'alt, un tepidarium (sala d'aigua temperada) amb doble piscina doble i un caldarium (sala d'aigua calenta) de 35 m de diàmetre, igual com disposaven també de dues palestres (gimnasos on es practicava la lluita). L'extrem nord de l'edifici contenia una natatio o piscina per practicar-hi la natació; la piscina, a l'aire lliure, tenia uns miralls de bronze que hi enfocaven la llum del sol per tal de temperar l'aigua. Tot l'edifici es trobava sobre una plataforma de 6 m d'alt, sota la qual hi havia diversos magatzems i sales de servei i els forns per escalfar l'aigua. Les biblioteques estaven situades en unes grans exedres als costats est i oest del complex termal. Tot el mur nord del recinte, voltat per un pòrtic, estava dedicat a botigues. Els espaiosos dipòsits d'aigua, situats al mur meridional, eren alimentats per l'aqüeducte construït pel pretor Quint Marci Rex, conducció coneguda com l'Aqua Marcia. Tenia que ser genial, sobre tot amb la calor romana... Hi podien entrar cap a 3000 persones al mateix temps, i era molt barat. Que bé que m’hauria anat trobar una piscineta per allà....
(hauria de fer una mica de regim...)
