Chapeau noir

Van Dongen. La dame au chapeau noir

31 d’agost

I ja som el 31 d’agost, aquell dia que et penses que mai no arribarà i de cop i volta, aquí esta. Un mes i mig de canalla amb un mon d’activitats i noves experiències, de compartir coses noves i maques i també inquietuds algunes de noves, consolidar coses que ja estaven creixent, i fer créixer de noves. Ara ve el setembre. Abans de marxar la Rosa em deia, i ara que, referint se a la pròxima visita, i no se encara que contestar-li. Quin serà el dret de visita per el pròxims mesos? El de fa 4 anys o el que es va fer l’últim any? Divendres cita amb advocat, i a veure en que quedem. Que estany, el silenci per la casa, i estic teclejant i ningú esta mirant per sobre meu. Em sembla que ve el moment de descansar una mica...i somiar amb Coldplay, que divendres tenim concert. Bona niiiiiitttt

Chapeau bleu

Buste de femme au chapeau bleu. Pablo Picasso. 1944

Chapeau rouge

Johannes Vermeer. La fille au chapeau rouge. National Gallery. Washington. 23 x 18 cm. v.1668.

Le chapeau blanc

Jean-Baptiste Greuze. (1725-1805) Le chapeau blanc. 1780.
56.7 × 46.5 cm (22.35 × 18.309 in) Museum of Fine Arts, Boston

Zona blava...

Els municipis estan en crisis, solució? Fer pagar multes a tot deu. Abans quan es feia vindre la grua, era això, es feia vindre perquè el teu cotxe feia nosa, però que realment nosa. Avui els que porten les grues municipals s’han transformat en voltors, cassant qualsevol cotxe mal aparcat. Figueres ja anava molt just d’aparcaments fa un any, però amb el pla E, això a anat de mal en pitjor. Menys un, tots els aparcaments de la ciutat estan en obres. La gran solució, obrir un aparcament a les afores de la ciutat i ficar un autobús de pago per una banda, i augmentar els prohibits aparcar per l’altre. Resultat, figueres s’ha convertit en una cuitat on ni pagant es pot aparcar. No se com ha sentat això al comerç de la ciutat, crec que no massa bé de fet. Cada dia mes botigues tanquen. No dic pas que hi ha una relació directe entre això i allò, però tinc clar que abans d’anar a figueres amb tots els seus problemes d’aparcament, aniré a altres llocs a comprar. En la zona blava el preu de la multa a passat de 3 euros a 30. Es clar que puc pagar també el tiquet, però a mes d’un euro l’hora... perquè fer-ho si altres pobles son gratis? En dos dies m’han multat per 200 euros. Una grua, mes la multa que pujaven a 170, i una zona blava a 30. Els ajuntaments s’han unit ara en la xarxa “xaloc” i mes val pagar. Els billetes d’avió per anar a Brussel·les, tres persones valien menys. Crisis?

Family poems

A WOMAN’ s POEM

Before I lay me down to sleep,
I pray for a man who's not a creep,
One who's handsome, smart and strong.
One who loves to listen long,
One who thinks before he speaks,
One who'll call, not wait for weeks.

I pray he's rich and self-employed,
And when I spend, won't be annoyed.
Pull out my chair and hold my hand.
Massage my feet and help me stand...
Oh send a king to make me queen.
A man who loves to cook and clean..
I pray this man will love no other.
And relish visits with my mother...

A MAN'S POEM:

I pray for a deaf-mute gymnast nymphomaniac with
big tits who owns a bar on a golf course,
and loves to send me fishing and drinking. This
doesn't rhyme and I don't give a shit..

Then, Child's Prayer...

Dear God.
Please send clothes for all those poor ladies in Dads computer

Amen

LA VIEILLE FEMME AU PARADIS...

Arrivée au paradis, une vieille femme passe devant St-Pierre.
Une fois tous les tests passés et réussis, St-Pierre lui souhaite la bienvenue au Paradis et lui fait visiter les lieux.
Durant la visite, un cri strident se fait entendre. Mais qu'entendons-nous là? demande la vieille dame.
Oh, ce n'est rien, répond St-Pierre, on est juste en train de percer le dos d'une personne pour lui planter des ailes d'ange.
Ah bon! .. et ben .... dit, un peu perturbée, la vieille dame.
Un peu plus tard, un cri effroyable se fait entendre.
Ahhh !!! Mais qu'est-ce que c'est que ce bruit terrifiant? crie la vieille dame, horrifiée.
Mais rien, on perce juste la tête d'une personne pour lui fixer son auréole, lui dit calmement St Pierre.
Mais c'est trop horrible, ici !!! Je préfère aller en enfer, moi !!! dit la vieille dame.
Mais vous n'y pensez pas, lui dit St-Pierre, là-bas, vous allez vous faire violer et sodomiser !!!
Et la vieille dame lui répond : Peut-être, mais au moins, les trous sont déjà faits

Roma, Brussel•les, i no hi ha temps mort. Roma va ser un viatge especialment maco, Brussel•les un viatge familiar, però que va anar molt bé, mes de lo esperat. A mes m’hi vaig tornar a trobar amb un amic d’infància que no havia vist des de que teníem 20 anys. Tot una experiència. La veritat es que semblava com si ens haguéssim vist per últim cop el dia abans. Ens varem passar el vespre recordant batalles del passat, tonteries que havíem fet. Una nit molt agradable, envoltat de la seva i la meva família. També varem fer activitats amb la canalla, per la canalla, com el park Bouwdewijn, d’animals, o technopolis, de ciències per els petits, i coses mes de grans com la visita al museu Magritte o el museu de la musica. Tot plegat va ser molt distret, en un ambient molt distes. Ara ja estem de nou aqui, la Rosa amb les seves amigues, la Elyse al casal, i jo fent aquesta petita entrada tot recuperant me de d’una extracció de dent. Aixi que al vespre, cuina separada. Menjar del bo i millor per la canalla, papil•la per el vell. Va, prou per avui, que necessito descansar un chic! Adeuuuuu

I ja som aqui de nou

Despres de Roma, Bruxelles... i la iaia

Pobre gatito

I ja s’han ficat les rentadores de Roma, que ja es hora de fer la maleta per Bruxelles. Visita familiar amb canalla i un mon d’activitats i visites, entre altres tornar a trobar-me amb un amic de joventut que no he vist des de fa mes de 20 anys. A veure que serà! Del moment a gaudir del últim dia català, calorós i de platges. Molt bon dia a tots...

9.58

anima de poeta....

Quan visites Roma has de tindre l’anima del poeta i una imaginació desbordant, sobre tot quan es tracte de ruïnes romanes. Les explicacions son inexistents al no ser que lloguis una guia àudio. Així que si no ho fas cansat de pagar 3 euros a cada cantonada mes l’entrada de la ruïna que moltes vegades se sembla realment a un pilot de pedres mal col•locades, lo que veus es això...
I lo que t’has d’imaginar es allò altre.Aquí en concret es tracte de les ruïnes de Caracal•la que varem visitar l’últim dia. La veritat es que tot i sent ruïna, impressiona, i no pots deixar de pensar com era abans. Tenien una decoració sumptuosa d'estucs, mosaics, estàtues i columnes, de la qual foren despullades al llarg dels segles, ja des de data primerenca. Encara s'hi conserven grans fragments de mosaics, alguns corresponents a la planta superior de l'edifici, que es va ensorrar. Diverses de les gegantesques banyeres de marbre, esculpides en un sol bloc, es van traslladar al centre de Roma, i que per cert son molt maques. Aquestes termes consistien en un frigidarium central (o sala d'aigua freda) de 55,7 x 24 m coberta per un sostre de voltes d'aresta de 32,9 m d'alt, un tepidarium (sala d'aigua temperada) amb doble piscina doble i un caldarium (sala d'aigua calenta) de 35 m de diàmetre, igual com disposaven també de dues palestres (gimnasos on es practicava la lluita). L'extrem nord de l'edifici contenia una natatio o piscina per practicar-hi la natació; la piscina, a l'aire lliure, tenia uns miralls de bronze que hi enfocaven la llum del sol per tal de temperar l'aigua. Tot l'edifici es trobava sobre una plataforma de 6 m d'alt, sota la qual hi havia diversos magatzems i sales de servei i els forns per escalfar l'aigua. Les biblioteques estaven situades en unes grans exedres als costats est i oest del complex termal. Tot el mur nord del recinte, voltat per un pòrtic, estava dedicat a botigues. Els espaiosos dipòsits d'aigua, situats al mur meridional, eren alimentats per l'aqüeducte construït pel pretor Quint Marci Rex, conducció coneguda com l'Aqua Marcia. Tenia que ser genial, sobre tot amb la calor romana... Hi podien entrar cap a 3000 persones al mateix temps, i era molt barat. Que bé que m’hauria anat trobar una piscineta per allà.... (hauria de fer una mica de regim...)

Que dir de Roma?

Pues, primer de tot que la trobo a faltar, encara que sigui una mica, i mira que en la vida no havia suat mai tant, i mira que es caòtica, plena de grafitis i brutícia per tot areu. M’entres que hi era mes d’un cop vaig pensar que de totes les ciutats italianes que havia visitat, aquella era la que menys encants tenia, però pot ser el simple fet de ser italiana et roba encara que sigui una mica el cor. Van ser 5 dies molt intensos de com a mínim 12 hores de visites a museus, monuments, esglésies, o pilots de pedres que nomes eren un record d’imperis caiguts, pujades i baixades, a peu, tramvia, bus o lo que sigui, de menjar quan ho deia la gana, de beure litres d’aigua a totes hores. Va ser intens, però interessant i al llarg dels pròxims dies faré algunes entrades de llocs que m’han marcat, com st Pere, les catacumbes o el museu de la civilització romana per nomes dir-ne alguns. Avui em queda per triar unes 1200 fotos, i recordar bons moments que van ser abundants. Em queda el record d’haver visitat la ciutat eterna... un record genial!   

I ja estic aqui de nou

I que bons que son els gelats romans, mmmmm! Quan pogui, fotos i moltes cosetes per explicar sobre Roma, pero avui no, res, niente, naaaa... massa cansat 

Mal dia?

Si un dia tens mal dia, pensa que podria ser bastant pitjor. Llegia en un diari aquest mati, tot prenent un cafetó a la terrassa d’un bar que el 20% dels mes rics d’Espanya eren nomes 6 vegades mes rics que el 20% pobres d’Espanya. Per els estats units es 10 vegades per exemple. Deia l’article que això feia del nostre país un lloc mes feliç per viure.
Quan vaig aquesta foto de Unicef, no puc evitar de pensar en el viatge que vaig fer a Madagascar. La misèria era brutal, però el somriure a la boca dels malgach era el regal mes maco que mai em van donar. Com pot ser a les hores que encara estem confonent felicitat amb poder adquisitiu? Mals del sistema? Les monges belgues que van anar al Congo belga a principis del segle passat van dedicar el seu temps a ensenyar els natius el poder de Deu, i fabricar jerseis de llana, dues coses totalment inútils que han tingut com a resultat lo que es veu en la foto. Hem de deixar, i espero que algun dia poguí passar realment, que Africà sigui el nostre supermercat low cost de matèria prima, i els hem de ajudar que es governin a els mateixos, deixant de finançar dictadures que fan lo que nosaltres volem al igual que ja no podem permetre que el genocidi de les farmacèutiques segueixi nomes perquè uns quans es puguin enriquir d’una manera escandalosa sobre pilots de cadàvers. Espero poder viure tots aquests canvis...

'En el mundo actual, se está invirtiendo cinco veces más en medicamentos para la virilidad masculina y silicona para mujeres, que en la cura del Alzheimer. De aquí algunos años, tendremos viejas de tetas grandes y viejos con pene duro, pero ninguno de ellos se acordará para que sirven'.

maletas

I ja nomes falta un dia per marxar cap a Roma. Quan varem agafar el bitllet em recordo que vaig fer una entrada del tipo “falten 90 dies” i ja han passat, i que ràpids que han passat. De m’entres ha acabat un curs escolar i mes de la meitat de les vacances. Ja ha passat la festa major d’estiu també i les misèries amb el llogater que finalment sembla disposat a pagar lo que deu, misèries amb la innombrable, que finalment sembla disposada a firmar els papers que tenia que firmar, alegries de tota mena, i algun contratemps també. I ja venen les prises del últim dia... Primer que fer de aquest gatet? Si les noies no troben solució, aquesta tarda el deixo a procat una associació de defensa dels animals. Desprès hi ha un mal de queixal que toca els col... de dalt a baix. Ahir vaig prendre tants calmants que semblava que estava flotant en un altre galàxia. A veure si el dentista no fa vacances i em pot agafar en plan urgències. Corre cap al banc a buscar diners, un dinar amb la Hedwig i fer maletes que dema es el gran dia. No anem pas passa preparats tampoc. Si que hem estat mirant una mica els horaris de lo que volem visitar i hem entens que hi haurà un dia Vaticà, un altre roma clàssica i un tercer de una mica de tot. Però com i quan queda una sorpresa. Sobre la marxa, que es lo que millors resultats sol donar. Pues res, a punt de tancar el blog uns dies, però ja us explicaré com ens ha anat a la tornada. Feu bondat de m’entres....

Adeu Willy

gatito, gatito

Dema dia de neteja, que la casa fa pena, però una pena horrible, i no pas perquè estic depressiu, sinó perquè no trobo ni un moment per treure la pols i passar la fregona. Avui m’han vingut les amigues de la Rosa (que avui estava a Vic) amb un gatet, negre com el pecat, però amb uns ulls que feria fondre un os com jo. L’havien trobat, abandonat o perdut. Jo no m’han puc fer càrrec, ni per salut ni per ganes, sinó ja estaria donant voltes per aquí, i jo mirant lo en ves d’escriure aquesta entrada. Son dies molt plens últimament, i dies molt bons, bé, si es treu la part de la “innombrable” evidentment. Avui li he escrit un petit correu per veure que pensava fer al respecte de aquest conveni arxivat. A veure que hi diu, que vol fer, si vol fer alguna cosa es clar, i sinó ja haurem de pensar en com encarar les coses d’ara en davant.

Aquest cap de setmana festa major amb fons de crisis. Sort que els nacionals s’han decidit a no marxar perquè es nota realment una baixada espectacular de turistes vinguts de fora. Son mal moments, però que dimonis, dema corre focs, diumenge castell de focs, i viva la pepa. Un bon cap de setmana a tots i fins la propera entrada.

Teaching Maths

1. Teaching Maths In 1970     A logger sells a truckload of timber for £100.   His cost of production is 4/5 of the price.   What is his profit?    2. Teaching Maths In 1980  A logger sells a truckload of timber for £100.   His cost of production is 80% of the price.   What is his profit?    3. Teaching Maths In 1990  A logger sells a truckload of timber for £100.   His cost of production is £80.   How much was his profit?    4. Teaching Maths In 2000  A logger sells a truckload of timber for £100.   His cost of production is £80 and his profit is £20.   Your assignment: Underline the number 20.    5. Teaching Maths In 2005  A logger cuts down a beautiful forest because he is selfish and inconsiderate and cares nothing for the habit of animals or the preservation of our woodlands. Your assignment:  Discuss how the birds and squirrels might feel as the logger cut down their homes just for a measly profit of £20.    6. Teaching Maths In 2009   A logger is arrested for trying to cut down a tree in case it may be offensive to Muslims or other religious groups not consulted in the felling licence. He is also fined a £100 as his chainsaw is in breach of Health and Safety legislation as it deemed too dangerous and could cut something. He has used the chainsaw for over 20 years without incident however he does not have the correct certificate of competence and is therefore considered to be a recidivist and habitual criminal. His DNA is sampled and his details circulated throughout all government agencies. He protests and is taken to court and fined another £100 because he is such an easy target. When he is released he returns to find Gypsies have cut down half his wood to build a camp on his land.  He tries to throw them off but is arrested, prosecuted for harassing an ethnic minority, imprisoned and fined a further £100.  While he is in jail the Gypsies cut down the rest of his wood and sell it on the black market for £100 cash.  They also have a leaving BBQ of squirrel and pheasant and depart leaving behind several tonnes of rubbish and asbestos sheeting. The forester on release is warned that failure to clear the fly tipped rubbish immediately at his own cost is an offence. He complains and is arrested for environmental pollution, breach of the peace and invoiced £12,000 plus VAT for safe disposal costs by a regulated government contractor.     Your assignment:  How many times is the logger going to have to be arrested and fined before he realises that he is never going to make £20 profit by hard work, give up, sign onto the dole and live off the state for the rest of his life?    7 . Teaching Maths 2017     أ المسجل تبيع حموله شاحنة من الخشب من اجل 100 دولار. صاحب تكلفة الانتاج من  الثمن. ما هو الربح له؟

ROMA - UNA SETMANA!

PANDEMIA DE LUCRO

¿Qué intereses económicos se mueven detrás de la gripe porcina?
En el mundo, cada año mueren dos millones de personas víctimas de la malaria, que se podría prevenir con un mosquitero.

Y los noticieros no dicen nada de esto.

En el mundo, cada año mueren dos millones de niños y niñas de diarrea, que se podría curar con un suero oral de 25 centavos.

Y los noticieros no dicen nada de esto.

Sarampión, neumonía, enfermedades curables con vacunas baratas, provocan la muerte de diez millones de personas en el mundo cada año.

Y los noticieros no informan nada…

Pero hace unos años, cuando apareció la famosa gripe aviar…

… los informativos mundiales se inundaron de noticias… chorros de tinta, señales de alarma…

¡Una epidemia, la más peligrosa de todas!... ¡Una pandemia!

Sólo se hablaba de la terrorífica enfermedad de los pollos .

Y sin embargo, la gripe aviar sólo provocó la muerte de 250 personas en todo el mundo. 250 muertos durante 10 años, lo que da un promedio de 25 víctimas por año.

La gripe común mata medio millón de personas cada año en el mundo.

Medio millón contra 25.

Un momento, un momento. Entonces, ¿por qué se armó tanto escándalo con la gripe de los pollos?

Porque atrás de esos pollos había un “gallo”, un gallo de espuela grande.
La farmacéutica trasnacional Roche con su famoso Tamiflú vendió millones de dosis a los países asiáticos.

Aunque el Tamiflú es de dudosa eficacia, el gobierno británico compró 14 millones de dosis para prevenir a su población.

Con la gripe de los pollos, Roche y Relenza, las dos grandes empresas farmaceúticas que venden los antivirales, obtuvieron miles de millones de dólares de ganancias.

-Antes con los pollos y ahora con los cerdos.


-Sí, ahora comenzó la sicosis de la gripe porcina. Y todos los noticieros del mundo sólo hablan de esto…

-Ya no se dice nada de la crisis económica ni de los torturados en
Guantánamo…

-Sólo la gripe porcina, la gripe de los cerdos…

-Y yo me pregunto: si atrás de los pollos había un “gallo”… ¿atrás de los cerditos… no habrá un “gran cerdo”?

Miremos lo que dice un ejecutivo de los laboratorios Roche…

ROCHE A nosotros nos preocupa mucho esta epidemia, tanto dolor… por eso, ponemos a la venta el milagroso Tamiflú.

-¿Y a cuánto venden el “milagroso” Tamiflú?

-Bueno, veamos… 50 dólares la cajita.

-¿50 dólares esa cajita de pastillas?

-Comprenda, señora, que… los milagros se pagan caros.

-Lo que comprendo es que esas empresas sacan buena tajada del dolor ajeno…
La empresa norteamericana Gilead Sciences tiene patentado el Tamiflú. El principal accionista de esta empresa es nada menos que un personaje siniestro, Donald Rumsfeld, secretario de defensa de George Bush, artífice de la guerra contra Irak
Los accionistas de las farmaceúticas Roche y Relenza están frotándose las manos, están felices por sus ventas nuevamente millonarias con el dudoso Tamiflú.


La verdadera pandemia es el lucro, las enormes ganancias de estos mercenarios de la salud.
No negamos las necesarias medidas de precaución que están tomando los países.

Pero si la gripe porcina es una pandemia tan terrible como anuncian los medios de comunicación, Si a la Organización Mundial de la Salud le preocupa tanto esta enfermedad, ¿por qué no la declara como un problema de salud pública mundial y autoriza la fabricación de medicamentos genéricos para combatirla?
Prescindir de las patentes de Roche y Relenza y distribuir medicamentos genéricos gratuitos a todos los países, especialmente los pobres. Esa sería la mejor solución.
 

cami de vida

 

Tots els homes i dones fem el tonto alguna vegada en la seva vida. Casar-se es fer el tonto per la resta de la teva vida. El temps sol fortificar l’amistat i debilitar l’afecte, i un dia pot ser s’arriba al divorci. El divorci probablement es remunta a la mateixa època que el matrimoni. No obstant crec que el matrimoni es una mica mes vell. Tot sigui dit, el divorci pot ser el camí cap a la felicitat, o com a mínim així ho sembla i així hauria de ser. Estic content de com a anat evolucionant la meva vida en els últims anys, estic bé, i tot i que sempre fallen coses, en general es pot dir que les coses han anat surtin bé.  He mig après a fer els ulls grossos quan he vist en que s’ha convertit la persona amb qui has compartit moltes coses, i qui te problemes amb els o les seves EX sabrà de que parlo. I han dies que costa el seu esforço no transformar tot lo que tenia de bo un sentiment en una mena d’odi silenciós.  També he après a  envoltar-te de persones que valen la pena i a tindre sempre (que es poguí) un pensament positiu. Amb aquestes dues coses podem dir es una cosa en constant evolució cap a millor. Finalment, he après a fer la tria entre lo que es important i que no. Això també costa a vegades tindre ho clar. Per mi avui, i des de fa molt de temps lo mes important es tret de mi, la meva canalla i el seu benestar. Acaben de marxar de casa i ja els trobo a faltar, però se que marxen bé i contents, que han passat uns bons dies a casa i que tindran ganes de tornar a vindre i jo de tindre ganes de tornar a tindre’ls per aquí. Al final, lo que queda el dia que no hi som es lo que em donat, no lo que em guardat.

Varsovia

65 aniversario del levantamiento contra la ocupación nazi

Tras la capitulación de los insurgentes el 2 de octubre de 1944, los nazis expulsaron a medio millón de ciudadanos de Varsovia; en señal de venganza, Adolf Hitler ordenó la destrucción total de la ciudad, lo que acabó consiguiendo en un 95 por ciento.

final de juliol de "mini setmana tragica"

Gracies per qui ha llegit la ultima entrada que havia fet i s’han preocupat per mi. M’ha sorprès, m’ha agradat. Pues si, a vegades les coses sembla que no puguin anar millor i amb una mica de mala sort així es. Però tampoc no es res greu, simplement contratemps de la vida. Primer van ser dues noticies francament negatives per la meva companya, la Dolors tant a nivell personal com professional, per de les quals evidentment no penso parlar aquí, i desprès dues de meves, que mes que greus, pues son desagradables. La primera, que tinc un pis a Figueres, amb llogater, que per lo vist ha decidit fa 2 mesos de això de no pagar mes el lloguer. Com que es la primera vegada que m’hi trobo es una sensació una mica desagradable, i sobre tot et ve al cap això de ... “i ara que”. La segona es que el judjat de Figueres va arxivar les modificacions del conveni de divorci que es van fer l’any passat i que augmentaven considerablement el dret de visita a favor meu i de la canalla. La raó, es que la meva estimada EX no ha trobat el temps en mesos d’anar firmar un parer de confirmació de la seva firma al jutjat. Va ser un descuit? Ho dubto. Mala fe... no se que pensar, però el cas es que no se que passera ara. Dilluns vaig a veure l’advocada, i segurament es fera una demanda, però fins dilluns no sabre res mes. Tot sigui dit, últimament la EX te el chic per fer-me posar cara de gos... Si no es una cosa en es un altre, i tot i que ha perdut la facultat que tenia de desmuntar-me, pues son moments una mica complicats de passar, però al cap i a la fi no deixen de ser moments ja. Per la resta tot va bé. El juliol ja ha passat, dema torno les criatures a la seva mare, i els dies que les vaig tindre aquí van ser molt i molt bons. Dema estaré trist de deixar-les, però es lo que hi ha. També amb la Dolors ens estem trobant cada dia una mica mes, i ja havia fet un bon cami en els ultims 3 mesos i pico. La veritat es que m’hi trobo molt ben acompanyat a tots nivell al seu costat, i al reves es clar. Per acabar bé del tot, vet aquí 4 fotos de aquest final de juliol, principi d’agost... Un peto a tots, i una abraçada molt forta a les meves lectores amoïnades.