Dues nits consecutives en tensió han passat els veïns del barri de les 200 Vivendes de Roquetes de Mar (Almeria) després que la mort d'un senegalès per un assumpte de drogues acabés en una brutal baralla amb una família gitana. Els compatriotes del mort van decidir fer justícia pel seu compte i van cremar ahir a la matinada la casa del presumpte agressor, que encara és buscat, i van impedir l'actuació dels bombers. Ahir a la nit, els disturbis es van reprendre, fet que va obligar a intervenir la Guàrdia Civil i la policia local. Tot i les crides a la calma, molts subsaharians demanen venjança. (periodico de catalunya).Això son casos que surten a diari en els nostre diaris, si no aquí, en altres parts del mon. L’ira, la ràbia, l’enuig, son sentiments realment molt primitius, molt naturals, una reacció de contrarietat i agressivitat per una amenaça real o imaginària. Ens tensem, s’accelera el cor, la tensió puja, i reaccionem ràpidament. Es tot química del cervell, una cosa ben primitiva gracies a la qual hem pogut sobreviure com a especia durant tots aquests mil•lennis. Ara nomes tenim una sensació de negativitat en relació amb aquest sentiment, sinònim de pèrdua de control. En el mon del islam diuen que el fort no es el que vens amb la seva força, sinó el que controla la seva forca m’entres te un atac de ira. Qui sap? L’historia ens a ensenyat tot lo contrari. Però lo que es ben cert es que hauríem de ser mes estoics en relació amb el mon que ens envolta. Pot ser veuríem mes cares somrients al nostre voltant.
