mediterrani?

Ulls blaus, mes aviat rosset, alt, amb cara de turista despistat, bastant nòrdic finalment, o com deia algú, ja no amb cap quadrat, però si arrel quadrada. No obstant, hem sento del mediterrani en la meva manera de fer, respiro mediterrani amb tota la varietat de fragàncies possibles, veig mediterrani amb els seus cels blaus, i les seves tempestes de mig agost, prenent una cervesa a la vora d’un mar en calma, o ben abrigat de la tramuntana. No podré cantar mai la cançó de Serrat que deia “Quizá porque mi niñez sigue jugando en tu playa y escondido tras las cañas duerme mi primer amor, llevo tu luz y tu olor por donde quiera que vaya”, però que mes dona, hem sento tant profundament d’aquí, tant mediterrani, si... tot i que ha vegades parlant del meu país hem refereixo al meu país d’origen, però son males costums que costa deixar en darrere...