“Estamos en ello”. Acabo d’escriure una frase molt tonta en un xat, que es “la vida es estar en ello” i desprès m’he adonat de la gran veritat que acabava de dir. Anda, que bo que soc! Perquè la vida es una costant evolució, adaptació, fruit de moltes experiències i situacions. L’altre dia estava a la plaça del sol, del bari de Gracia de Barcelona, i tot seguint la conversa i participant en ella, amb en Jordi, la Marta, en Lluis i la Cristina, tots molt macos, estava pensant una mica en això també. Havia passat el mati a casa fent varies feinetes administratives, desprès vaig anar a Girona, saludar la Iolanda, en la botiga verde, seguit d’una volta a l’estany de Banyoles amb la Sílvia, i tornar a Girona aquest cop a escultura. Tres tipus de converses molt diferents, tres decorats totalment oposats. Finalment Barcelona, recollir la Cristina i anar a saludar, o mes ben dit, presentar-me en Jordi. De cop hem trobo en una llibreria especialitzada en aeronàutica, visitant un simulador de vol, i veien un planetari entre altres coses. Un lloc molt especial i únic realment. I això hem porta a la plaça del sol on s’havia fet de nit fa hores, menjant patates braves, ales de pollastre, unes olives i una cervesa. Un lloc peculiar també, la plaça del sol, un microcosmos totalment urbà. En fi, en poques hores un mon de coses diferents, i lo maco “d’estar en ello” es que reculls un mon d’experiències i et sent còmoda en cada una d’elles. Tot es estar obert a les coses en definitiva, i el mon ràpidament es converteix en un gran llibre en blanc en el qual tu ets el teu propi protagonista i pots escriure la teva pròpia historia sense oblidar mai que aquella historia no existiria sense la gent que d’una manera o d’un altre t’envolten. Amen... dios!..., quin rotllo que us acabo parir...
jueves, 23 de octubre de 2008
Sol de nit...
“Estamos en ello”. Acabo d’escriure una frase molt tonta en un xat, que es “la vida es estar en ello” i desprès m’he adonat de la gran veritat que acabava de dir. Anda, que bo que soc! Perquè la vida es una costant evolució, adaptació, fruit de moltes experiències i situacions. L’altre dia estava a la plaça del sol, del bari de Gracia de Barcelona, i tot seguint la conversa i participant en ella, amb en Jordi, la Marta, en Lluis i la Cristina, tots molt macos, estava pensant una mica en això també. Havia passat el mati a casa fent varies feinetes administratives, desprès vaig anar a Girona, saludar la Iolanda, en la botiga verde, seguit d’una volta a l’estany de Banyoles amb la Sílvia, i tornar a Girona aquest cop a escultura. Tres tipus de converses molt diferents, tres decorats totalment oposats. Finalment Barcelona, recollir la Cristina i anar a saludar, o mes ben dit, presentar-me en Jordi. De cop hem trobo en una llibreria especialitzada en aeronàutica, visitant un simulador de vol, i veien un planetari entre altres coses. Un lloc molt especial i únic realment. I això hem porta a la plaça del sol on s’havia fet de nit fa hores, menjant patates braves, ales de pollastre, unes olives i una cervesa. Un lloc peculiar també, la plaça del sol, un microcosmos totalment urbà. En fi, en poques hores un mon de coses diferents, i lo maco “d’estar en ello” es que reculls un mon d’experiències i et sent còmoda en cada una d’elles. Tot es estar obert a les coses en definitiva, i el mon ràpidament es converteix en un gran llibre en blanc en el qual tu ets el teu propi protagonista i pots escriure la teva pròpia historia sense oblidar mai que aquella historia no existiria sense la gent que d’una manera o d’un altre t’envolten. Amen... dios!..., quin rotllo que us acabo parir...
