Va de regals, de lo maco que es quan te’n fan un. La il•lusió que un te al rebre el regal, ben embolicat amb un paper ple de colors, un llacet de color, l’etiqueta del lloc on s’ha comprat, o una targeta, un guinyo un detall mes de color, de simpatia. Desprès hi ha el misteri d’obrir el paquet, i al mateix temps,aquet no se que de vergonya, de tímides. A mi hem passa moltes vegades per el cap, realment es per mi? Comences a treure amb molta delicadesa el paper, i descobreixes el regal. El regal finalment es lo de menys, però ahir hem van regalar un disc de Van Morrison, keep it simple, una petita joia que no he parat d’escoltar quan he pogut durant tot el dia. Hi ho he estat escoltant tot assaborint un petit regal que m’he fet a mi mateix, el profesor del deseo, de Philip Roth, una delícia de simplicitat, i una historia amb punt en comú amb la meva. Tot just estic al principi, pagina 50, però m’ho estic passant molt i molt bé, passant de fulla en fulla. Dels regals que ens fem, lo que realment m’agrada es fer-los, buscar el regal adequat per cada persona, suar en la recerca, pensar en lo que li agradaria a l’altre, tindre una mica de neguit, de por d’equivocar-te i finalment veure que lo que regales toca emocionalment a l’altre. A les hores saps que la teva feina esta recompensada. A vegades els regals no son coses materials, sinó mes profundes, mes personals mes macos encara. A vegades les gracies no es dir gracies, sinó simplement una mirada, un somriure. Lo millor del regal en definitiva no es lo que es dona, sinó simplement que es dona, l’acte de generositat en si. Tussen pussar och kramar (mil petons i abrasades, en suec)
