A vegades realment no sabem perquè son les coses, perquè passen, perquè aquell dia agafes un altre camí del que agafes sempre, o t’entra una persona a la teva vida, que es tant com dir, tu a la seva també. Però segurament tot te una raó de ser. A vegades es per donar-te una empenta, a vegades es per parar-te.
Un dia, fa temps ja, vaig rebre un correu d’una persona que m’estimo molt, que hem donava les gracies, per agafar-la de la ma, i donar un nou sentit, obrir-li una porta cap a un valor afegit a la seva vida. Hem va afalagar en aquell moment, que jo havia pogut fer una cosa així, però amb el pas del temps hem vaig adonar que tot i que no en som prou conscients, moltes de les nostres petites accions poden arribar a tindre influencies inesperades sobre la gent i les coses que ens envolten. Tots aquells canvis, normalment son molt subtils, i alguns segurament molt poc importants. D’altres podrien arribar a ser decisius, i ni tant sols ho sabem. L’única cosa que hem de fer es estar disposats a rebre i a donar, sense esperar res a canvi.... Tots estem interconnectats i per poc que fem, deixem rastre. Dit això, es hora de ficar-me sota la manta. Els dies som massa llargs, o les nits massa curtes, i ara mateix estic trobant el meu límit... Un peto ben gros a tots i totes que m’esteu llegint i gracies per fer-ho!
