

Donatello probablement no va tornar a Florència abans del 1405, ja que les obres més primerenques que li poden ser atribuïdes en aquesta ciutat són dues petites estàtues de profetes que hi ha a la cara nord de la catedral, per les quals va rebre un pagament el novembre de 1406 i a començaments de 1408. El 1408, se li va encarregar, amb importants comissions, el marbre David, que no s'ha de confondre amb la seva versió posterior en bronze, actualment en el museu Bargello, i la colossal figura asseguda de Sant Joan Evangelista, que fins a 1588 va ocupar un nínxol a la façana antiga de la catedral, i ara està situat en una capella fosca del Duomo.
Donatello va anar a Roma a estudiar per segona vegada les fonts de l'art clàssic. Les dues obres que testifiquen la seva presència a Roma –la Tomba de Giovanni Crivelli a Santa Maria de Aracoeli, i el Cimbori de la Basílica de Sant Pere–, porten el segell de la influència clàssica. La tornada de Donatello a Florència el 1434 va coincidir gairebé amb la de Cosimo de Medici, el més gran patró de l'art del seu temps, que va anar exiliat de Florència. Gairebé immediatament, pel maig del mateix any, va firmar un contracte per fer el púlpit de marbre a la façana de la catedral de Prato, l'última obra executada en col•laboració amb Michelozzo. Però el major èxit de Donatello del seu període clàssic és el David de bronze, que està actualment situat al museu del palau Bargello a Florència. En el temps de la seva creació, va ser la primera estàtua nua des dels temps antics.
.jpg)