sábado, 1 de noviembre de 2008

"L´origine du monde" o Courbet, l’inventor del realisme

Va néixer a Ornans, un poble pròxim a Besançon, el paisatge del qual reflecteix als seus quadres. Va estudiar a Besançon i després a París (1840). Va viatjar a Holanda (1846) i Alemanya (1853). Va ser amic de Baudelaire, i es relacionà amb Corot i Daumier. Fou seleccionat per a la Comuna de París de 1871. D'ell, Proudhon, va voler fer un pintor proletari. Creia que l'art podria resoldre les contradiccions socials. De perfil entre assiri i hongarès, gran bevedor, d'una truculència que entretenia a una societat de la qual s'afligia Baudelaire, no plasmava gens d'això en les seves pintures, de caire més subtils i elegants, on començava amb llenç oscur, com un mestre clàssic.
Va rebutjar la Legió d'Honor que li volia concedir Napoleó III i durant la Comuna se li va encarregar l'administració dels museus de París. Després de la Comuna, el govern predecessor el va responsabilitzar de la destrucció de la columna Vendôme. Un consell de guerra el va condemnar a 6 mesos de presó i a pagar 300.000 francs. Després d'aquests 6 mesos va escapar a Suïssa (1873) per a evitar que l'estat l'obligués a pagar la multa. Va morir a La Tour du Peilz, localitat pròxima a Vevey, víctima d'una cirrosi produïda pel seu consum abusiu d'alcohol.
En un primer moment, pinta el paisatge, especialment els boscos de Fontainebleau i retrats, amb alguns trets romàntics. Però a partir de 1849 és decididament realista. Courbet és el gran innovador del realisme. Escull temes i personatges de la realitat quotidiana. La seva tècnica és rigorosa amb el pinzell, amb el pinzell pla i amb l'espàtula. Les seves referències són els mestres del passat com Velázquez, Zurbarán o Rembrandt. El seu realisme es converteix en model d'expressió de molts pintors, contribuint a enriquir l'obra de Cézanne. La seva pintura va ser renovadora. En “la sieste” molts van fer una lectura sobre la homosexualitat femenina, però la seva obra segurament mes polemica la va pintar en 1866, “l’origine du monde”. Aquesta obra serà guardada durant mes de 100 anys en les reserves de lo que es ara el Musée d’Orsay.