Tommaso di ser Giovanni di Mone Cassai anomenat Masaccio (San Giovanni in Altura, avui San Giovanni Valdarno, Arezzo, 21 de desembre de 1401 - Roma, tardor de 1428) va ser un pintor italià del Quattrocento. Tot i la brevetat de la seva vida, la seva obra va tenir una importància decisiva en la història de la pintura: generalment es considera que va ser el primer a aplicar a la pintura les lleis de la perspectiva científica, desenvolupades per Brunelleschi.En 1424, Masaccio i Masolino van començar la decoració de la Capella Brancacci, al transepte de l'església de Santa Maria del Carmine. La capella havia estat construïda d'acord amb les disposicions testamentàries de Pietro Brancacci, però va ser Felice Brancacci, pròsper mercader de la seda que havia ocupat diversos càrrecs polític importants a Florència, qui va encomanar la decoració de la capella a
Masaccio i a Masolino. Els dos pintors van treballar de forma perfectament coordinada: ambdós van treballar a les dues parets de la capella i van donar una gran unitat a la composició, gràcies al fet d’emprar una mateixa gamma cromàtica i un únic punt de vista (el d'un espectador situat al centre de la capella). Quan Masolino va marxar a Hongria el setembre de 1425, Masaccio va continuar treballant en solitari. Més endavant, després de la partida a Roma i la seva mort, el treball va quedar interromput. El 1436 Felice Brancacci va ser desterrat de Florència en pujar al poder la família Mèdici. La decoració de la capella no es va acabar fins el 1481, feina que es va encarregar a Filippino Lippi. Entre 1746 i 1748 es van dur a terme transformacions importants a la capella, i el 1781 va sofrir danys importants a causa d'un incendi que va ennegrir els frescos. Van tornar al color original el 1988, any en què van ser restaurats.Els frescos es distribueixen en dos nivells horitzontals al llarg de les dues parets de la capella (originalment hi havia també pintures a les llunetes i a la volta, totes obres de Masolino). Se segueix l'esquema característic de la pintura florentina al fresc, que consisteix a ordenar les composicions com si fossin quadres col•locats al mur. Per destacar aquesta idea, cada escena està emmarcada per pilars clàssics i capitells corintis pintats.
El tema principal dels frescos és la vida de Sant Pere, patró dels mariners i comerciants del mar, i hi ha també algunes referències al Gènesi, concretament a la història d’Adam i Eva. El programa iconogràfic s'ha interpretat en relació amb la personalitat del comitent: Felice Brancacci havia estat un dels primers cònsols del mar de Florència el 1421, i entre 1422 i 1423 va ser ambaixador al Caire.
