Aquesta entrada va directament dirigida a E....., tal i com li vaig prometre que ho feria en el llarg, pesat i patètic camí de tornada de Girona. Primer de tot, noieta, dir-te que no estic enfadat amb tu, i que t’aprecio molt, i de fet crec que ho saps. Quan et vaig amb la Rosa, totes dues formeu un equip molt guapo i totes dues us ajudeu, no nomes a passar les hores, a compartir les coses, a ser còmplices de les vostres inquietuds, bons moments, mals moments, sinó que us ajudeu a creixa mes i millor com a persones. Estic molt orgullós de la Rosa, i molt content que tingui una amiga com a tu.
L’altre dia, aquell dissabte, no se que et va passar, noieta. Seran inquietuds d’adolescent, trencar prohibits, ganes de provar? La veritat, es que lo que has fet, ho veig com una cosa normal tot i que no la aprova. Jo diria que tots hi hem passat alguna vegada per això.
Vas decidir que el moscatell que havies provat el dia abans amb els teus pares, el volies tornar a provar, però aquest cop no en dosis “xupito”, sinó a raig. Un got, dos got,,, mes val deixar de comptar, no? Quan t’han vas adonar que això tenia efectes secundaris, ja era massa tard. Riure i plorar, no veure ja el mon que t’envoltava, dir moltes tonteries, fer la escandalosa... estava totalment trompa quan et vaig trobar!!!
No t’explico el camí de tornada cap a casa meva. Per gravar, t’ho asseguro. La rosa ho podia haver fet, però la veritat es que no ho va fer perquè no li va agradar ben gota, veure com es comportava la seva millor amiga, totalment desconeguda, totalment patètica. Ella a après una lliçó allà, espero que tu també... l’alcohol no es bona amiga, i suposo que mes allà de tot el que va passar aquell dissabte vespre, mes encara te’n devies adonar el dia seguint. La ressaca de moscatell fa fastic!
Jo per la meva part et volia dir simplement una cosa, i te la tornaré a dir de viva veu el pròxim dia que ens veurem. M’has ficat en un compromís i no hem va agradar. Has de tindre en compte que cada acció teva te repercussions sobre el mon que t’envolta. Espero que la pròxima vegada que et passi per el cap la idea de fer tastets de aquesta mena, paris un moment a pensar en això. Has d’entendre que els teus pares t’han confiat a mi, pensant-se que feien ben fet, que la seva filla estaria bé, i ben vigilada. Jo us vaig donar un vot de confiança, un espai, com sempre el solo donar, i aquest cop el disparo m’ha sortit per la culata. Espero mes responsabilitat de part teva d’ara en davant, val?
Una abraçada molt gran.... “el pare de la Rosa”
