
“La síndrome d'Stendhal és una malaltia psicosomàtica que causa un elevat ritme cardíac, vertigen, confusió i fins i tot al•lucinacions quan l'individu és exposat a una sobredosi de bellesa artística, pintures i obres mestres de l'art.
Té aquesta denominació pel famós autor francès del segle XIX, Stendhal (pseudònim de Marie-Henri Beyle), qui va donar una primera descripció detallada del fenomen que va experimentar en la seva visita el 1817 a Florència, Itàlia i que va publicar al seu llibre Nàpols i Florència: Un viatge de Milà a Reggio.
Encara que hi ha hagut molts casos de gent que sofria vertígens i esvaniments mentre visitava l'art a Florència, especialment en la Galleria degli Uffizi des del principi del segle XIX, no va ser descrit com una síndrome fins a 1979, quan la psiquiatra italiana Graziella Magherini va observar i va descriure més de 100 casos similars entre turistes i visitants a Florència, el bressol del Renaixement, i va escriure sobre ell.
La síndrome d'Stendhal, més enllà de la seva incidència clínica com a malaltia psicosomàtica, s'ha convertit en un referent de la reacció romàntica davant de l'acumulació de bellesa i l'exuberància del plaer artístic.
Així que... no penso nomes visitar museus i esglésies quan estigui a Florència, que no fos que... :-P