Ara que estem en època de mobilitzacions estudiantils contra la creació de l’Espai Europeu d’Educació Superior. Ara que els estudiants s’aboquen desenfrenadament a la demagògia i la manipulació en contra d’això que ells anomenen “Pla Bolonya”. Ara que s’enfronten als esforços de les universitats per millorar, ser més competitives i amb una major connexió amb el teixit socioeconòmic…He pensat que podríem fer, perquè estiguin contents, una nova carrera universitària a totes les universitats. Una carrera que no estaria sotmesa als criteris europeus, i que podria tenir un pla d’estudis perfectament adaptat a les seves necessitats i inquietuds. D’aquesta manera la resta d’estudiants es podrien dedicar al que els hi és més propi, estudiar i preparar-se per al futur.
Tot i que em faltaria fer algunes consultes, aquí llenço la meva proposta de matèries per al pla d’estudis d'aquest nou grau en "tonteria":
- Fonaments teòrics del pensament contemporani: de Marx a Chávez
- Taller de malabars I
- La vivenda al s.XXI: les formes d’okupació
- Estratègies personals.De la beca al subsidi d’atur:
- Formes d’opressió I: la democràcia
- La Universitat popular al món: els referents I (Cuba)
- Taller de malabars II
- Seminari de manifestacions
- Formes d’opressió II: el treball
- Taller de flauta I
- La Universitat al món, els referents II (Veneçuela)
- Taller de malabars III
- Seminari veterinari: gossos.
- Formes d’opressió III: la responsabilitat
- Taller de flauta II
- La Universitat al món, els referents III (a l’espera de confirmació, pendent que algun altre país s’afegeixi a la revolució bolivariana)
- Taller de vacances pagades
- Taller de malabars IV
- Seminari de raves i altres expressions culturals
- Formes d’opressió IV: el mèrit
Totes les assignatures tindrien caràcter anual, amb avaluació continuada, que inclou el dret a la no assistència a classe, i sense examen final (és feixista).
Per a tots els qui assoleixin els objectius d’aquesta formació a mida de la seva tonteria, sempre podran acollir-se al màster “faci el que faci, papi m’ajudarà”. I és que no hi ha res com tenir les esquenes ben cobertes per ser un fill de papà per fer-s’ho de “revolucionari”.
