Desprès de tres mesos sense tocar el fang de cop et trobes de nou a la Mercè, amb la ment en blanc, i les mans que sembla que no et volen fer ni cas. Així que per arrancar el curs, vaig fer unes mans. No es res del altre mon, però m’agraden.
Inspirat en una puntura de Picasso, una de les meves preferides. Estava fart de fer dones ben treballades i volia una cosa una mica mes deslligada de l’anatomia humana. M’ho vaig passar molt bé fent la, i segurament en faré mes de aquest estil
La parella unida de dos mitjos, no se, m’agrada. Cada un sabrà on te l’altre meitat, la que falta aquí.
Aquesta ultima no es meva, però un dia que es feia gran neteja a les aules de la mercè me la vaig trobar a les escombraries, i com que feia temps que me la mirava no vaig dubtar ni un moment en agafar-la. Per lo vist es d’un alumne dels anys 50 o 60 ( la veritat es que no ho se) però hem seguís encantant.