martes, 13 de enero de 2009

I jo que se....

Avui, tard al vespre vaig estar parlant amb una amiga sobre com en es de dur, en aquest cas per ella, d’acabar una relació de bona manera quan una de les dues part no dona li la mes mínima oportunitat perquè això passi, perquè esta cegat per gelós, infundats evidentment. Cosa curiosa de fet, perquè per lo que jo se, el no era ni es ni segurament serà un model de virtuts en aquest sentit. En fi, moments dolorosos, delicats, mes encara vist totes les circumstancies que envolten el cas. Nomes des de aquí dir que si una porta es tanca, un altre s’obre, així que dema serà un altre dia, i tranquil•litat. Al cap i a la fi, no es massa interessant quedar-se atrapat en coses que no et fan feliç. Això hem recorda la frase d’un altre amiga que hem deia, “no alimentis lo que no vols veure creixia”, i es ben cert. Al final resulta que moltes vegades ens movem per no fer mal a l’altre i no ens adonem del mal que ens estem fent a nosaltres mateixos i curiosament, ho fem pagar amb l’altre. Pot ser a vegades falta una mica de sinceritat en tot plegat, primer en vers un mateix. O tenim la mala sort d’enamorar-nos de persones egoistes, tot i que son bones persones, i al final ens acabem frustrant de veure que les coses no van en lloc. O simplement, com hem deia una altre amiga, d’incompatibilitat entre persones. Ella m’explicava alguna cosa com que hi ha gent viscerals, emocionals, etc... i que evidentment hi ha coses que no es poden acoblar per molt que t’agradi que fos així. No se, una dia m’ho explicarà millor. Perquè serà que sempre ens atreu mes lo que ens convé menys? Un altre misteri.
En fi, avui un dia interessant, on descobreixen alguns, que no suporten que es faci a els, lo que els fan als altres, on uns tanquen portes i de ben segur que els hi ajudarà a obrir algun altre amb mes decicio i ganes. En definitiva, un dia de relacions humanes, amb tot el que això implica. Esta bé tindre dies així. Visca estar i sentir-se viu malgrat tot o ser gracies a tot?
A.... per cert, com diuen a les pelis, qualsevol semblança amb la realitat es pura coincidència