Com sempre dic, cada dia porta la seva sorpresa, el seu bon moment.
Ahir estàvem convidats a dinar a casa d’una bona amiga de Banyoles i primera sorpresa, a mig camí comença de nevar, i que maco. La gent de platja això no ho veiem cada dia, i clar ens va omplir d’entusiasme. De fet era aigua neu, però tant era, perquè semblava Nadal el dia de reis. Durant un moment hem va passar per el cap, oyeee, i si segueix així, que passera aquest vespre a l’hora de tornar, però ja que portava part del dinar jo, i a mes teníem tots moltes ganes d’anar a Banyoles, vaig pensar, va, en davant i ja serà lo que hagi de ser. Total, arribem allà i la neu no ens va deixar en tot el dia, i la casa semblava una casa de bojos. Dos adults una mica encanallats, i 7 canalles un dia de reis. Ja casi no tinc família, i aquestes coses, la veritat es que no les he viscudes mai de aquesta manera, i avui tinc ganes de dir, per desgracia no les he viscut mai així. Perquè tots plegats ens ho varem passar bomba. Wii, futbolin, jocs de taula, i ping pong fins a esgotament. Total que eren les 8 o les 9 i diem, va, fem creps, una mena de sopar berenar. I de cop la Rosa diu, i si ens quedem a dormir? I ves per on, ens quedem a dormir, tres aquí, dos allà, tres en un altre reco, jo al sofà. De fet, de dormir ben poc, ja que fins cap a les 3.30 de la matinada, conradisses per tota la casa. Avui tots tenien una cara de son. Quan era l’hora de marxar, cosa que en feia mandra a tots, surtin de casa ens trobem les muntanyes del voltant del estany totalment nevades... que maco, i clar, en ves de marxar, cap a l’estany a mirar de mes a prop l’espectacle. Un gran record, tot plegat. La millor manera d’acabar les festes de Nadal – reis. Des d’aquí voldria donar les gracies un cop mes a la gent, petita i gran de Banyoles per el regal que ens heu fet avui. Fa una hora de això he deixat la canalla a casa de la mama. Anaven mig zombi... jo del tot. Ara una mica de dinar lleuger, i cap al llit... a veure si hem recupero d’una nit massa curta per la vila olímpica Banyolina.
Ahir estàvem convidats a dinar a casa d’una bona amiga de Banyoles i primera sorpresa, a mig camí comença de nevar, i que maco. La gent de platja això no ho veiem cada dia, i clar ens va omplir d’entusiasme. De fet era aigua neu, però tant era, perquè semblava Nadal el dia de reis. Durant un moment hem va passar per el cap, oyeee, i si segueix així, que passera aquest vespre a l’hora de tornar, però ja que portava part del dinar jo, i a mes teníem tots moltes ganes d’anar a Banyoles, vaig pensar, va, en davant i ja serà lo que hagi de ser. Total, arribem allà i la neu no ens va deixar en tot el dia, i la casa semblava una casa de bojos. Dos adults una mica encanallats, i 7 canalles un dia de reis. Ja casi no tinc família, i aquestes coses, la veritat es que no les he viscudes mai de aquesta manera, i avui tinc ganes de dir, per desgracia no les he viscut mai així. Perquè tots plegats ens ho varem passar bomba. Wii, futbolin, jocs de taula, i ping pong fins a esgotament. Total que eren les 8 o les 9 i diem, va, fem creps, una mena de sopar berenar. I de cop la Rosa diu, i si ens quedem a dormir? I ves per on, ens quedem a dormir, tres aquí, dos allà, tres en un altre reco, jo al sofà. De fet, de dormir ben poc, ja que fins cap a les 3.30 de la matinada, conradisses per tota la casa. Avui tots tenien una cara de son. Quan era l’hora de marxar, cosa que en feia mandra a tots, surtin de casa ens trobem les muntanyes del voltant del estany totalment nevades... que maco, i clar, en ves de marxar, cap a l’estany a mirar de mes a prop l’espectacle. Un gran record, tot plegat. La millor manera d’acabar les festes de Nadal – reis. Des d’aquí voldria donar les gracies un cop mes a la gent, petita i gran de Banyoles per el regal que ens heu fet avui. Fa una hora de això he deixat la canalla a casa de la mama. Anaven mig zombi... jo del tot. Ara una mica de dinar lleuger, i cap al llit... a veure si hem recupero d’una nit massa curta per la vila olímpica Banyolina.