Lleó X, nascut amb el nom de Giovanni di Lorenzo de Mèdici fou un cardenal florentí que va esdevenir senyor de Florència entre 1512 i 1513, i Papa de l'Església Catòlica del 1513 al 1521.Orígens familiars
Va néixer l'1 de setembre de 1475 a la ciutat de Florència, sent el segon fill mascle de Llorenç el Magnífic i de Clarice Orsini. Fou nét per línia paterna de Pere I de Mèdici i Lucrezia Tornabuoni, i per línia materna de Giacomo Orsini i Maddalena Orsini. Fou germà, entre d'altres, de Lucrècia de Mèdici, Pere II de Mèdici i Julià de Mèdici.
Vida política
El 1494 la revolta popular de la ciutat de Florència feu fora del poder els Mèdici, expulsant el seu senyor titular, Pere II de Mèdici, i instaurant l'autèntica República de Florència sota el govern de Girolamo Savonarola. Després del govern de Pier Soderini, que finalitzà el 1512, els Mèdici foren de nou nomenats titulars de la ciutat, sent escollit Giovanni de Mèdici senyor de la ciutat, càrrec que ocupà un any fins a ser escollit papa.
Vida religiosa
Va rebre les ordres menors als vuit anys d'edat per ser nomenat cardenal el 1488, amb tant sols 13 anys.
A la mort de Juli II, el cardenal Giovanni di Mèdici, que llavors comptava trenta-vuit anys d'edat, va ser escollit Papa en un conclave en el qual es va evitar la compra de vots i es van posar en pràctica les mesures contra la simonia que havia dictat el seu predecessor.
Morí l'1 de desembre de 1521 a la ciutat de Roma, sent enterrat a l'Església de Santa Maria sopra Minerva d'aquesta ciutat.
Consideracions polítiques, religioses i artístiques
Perspectiva política
Va aconseguir evitar la invasió francesa de la península Itàlica, encara que el 1515 va ser derrotat per Francesc I de França. Un any després les relacions entre la Santa Seu i França van quedar regulades per un concordat, que va suposar el final del gal•licanisme (independència de l'Església a França respecte del Papa i, en canvi, subjecció a l'autoritat de l'Estat); el Rei va rebre el poder de nomenar bisbes i altres alts càrrecs, però era compromís del Papa confirmar-los.
El 1519 la mort de Maximilià I del Sacre Imperi Romanogermànic deixava vacant el tron de l'Imperi. Lleó X va romandre indecís sobre a qui dels dos candidats, Francesc I de França o Carles I de Castella, prestar el suport que ambdós li sol•licitaven. Desconfiava de tots dos i del seu poder acumulat si unien als ceptres de les seves respectives nacions a l'imperial; finalment es va decantar pel francès, però aviat va rectificar, car quan va haver d'admetre com a inevitable que l'espanyol fos el designat i va prendre partit pel presumpte guanyador. Més tard subvencionaria les campanyes italianes de Carles I (ara també V d'Alemanya) amb grans sumes de diners.
