Amb l’historia dels Medici tanco temporalment el tema Florència, i hem començo a fixar en Roma, la ciutat que sempre m’ha resistit. De fet hi vaig ser quan tenia 5 anys, però clar, no m’han recordo de res. Des de les hores han passat moltes coses. Sempre hi he volgut anar, i mai va ser possible. Si us ha agradat Florència, gaudiu de Roma!
La formació d’una ciutat
Roma es va originar a partir d'assentaments de pastors al turó del Palatí, on segons la mitologia vivia Luperca, la lloba que va alletar Ròmul i Rem, a uns dotze quilòmetres del Mar Tirrè, a la vora sud del Tíber. En un altre dels set turons de Roma, el Quirinal, hi vivia la tribu itàlica dels sabins; en aquella zona, el Tíber hi fa un gual, cosa que convertia el lloc en un nus de comunicacions del centre d'Itàlia
Les troballes arqueològiques semblen haver confirmat que al segle VIII aC a l'àrea de la futura Roma hi havia dos establiments fortificats, els Rumi al turó del Palatí i els Titientes al turó del Quirinal, mentre que als boscos del voltant, hi vivien els Luceres aquests pobles eren tres de les tribus itàliques Laci, una plana al centre d'Itàlia. No coneixem pas els orígens dels pobles itàlics, però les seves llengües, pertanyents al tronc indoeuropeu, es difongueren des de l'est durant la segona meitat del II mil•lenni aC
