Masai mara

Fa dies de això la meva mare em va escriure que no trobava el seu lloc a Kenya, que les coses no li sortien bé, que sobre tot se sentia tremendament sola. I jo en ves d’enviar-li un cop mes un missatge de suport i ànims li vaig enviar un correu molt cru, llarg, àcid i tot sigui dit, una mica mal parit amb la ferma intenció de fer-la reaccionar. No podia ser que passes els casi dos mesos que li queden allà amb aquest estat d’ànims que nomes podia anar a pitjor. Durant uns dies no vaig rebre cap mes contesta, fins avui, i es bona, ja que començava per “m’has fet plorar molt”. Dema la mami surt cap a Masai mara, una reserva d’animals, per uns dies. Ha reaccionat per fi! De fet acaba el correu dient “Merci”. Perques sera que aquests últims mesos totes les noies que he conegut hem donen les gracies per haver-les fet plorar? Però això segurament es un altre tema que serà per una altre entrada. La qüestió es que avui ja es un bon dia.