Quan vaig estar devant del la primavera de Botticelli, la meva ment s’hi va perdre uns segons, mirant cada personatge, i n’hi havia un que realment hem va atreure de la mirada des d’un principi i va se la noia que representa la primavera, amb el seu vestit de flors. Realment tenia un no se que de trapelleria i tranquil•litat en el seu rostre que la feia molt seductora, tentadora. Desprès hem vaig fixar que moltes de les figures del jove Botticelli tenien els ulls verds, molt clar.Pot ser era això la que en feia una mirada tant interessant. Fos com fos, un gran pintor, i hem costa entendre que va passar a l’oblit durant tant de temps abans de ser descobert de nou per un angles que vivia a Florència... Horne, hem sembla. Per mi el que mes hem va emocionar passejant me entre les mes de 1500 pintures penjades als Uffizi.
"Venus and Mars". National Gallery, London
