Segons les fonts antigues, Roma va ser governada originàriament per reis, els quals eren els caps polítics, religiosos i militars del primitiu poble romà. La tradició ha conservat el nom de set reis, els regnats dels quals van del 753 aC, any llegendari de la fundació de la ciutat, fins al 509 aC, en què l'últim rei, Tarquini el Superb, va ser deposat i expulsat.
Reis llatino-sabins
1. Ròmul (753 - 716 aC)
2. Periode d'interregne (716 - 715 aC)
3. Numa Pompili (715 - 673 aC)
4. Tul•li Hostili (673 - 642 aC)
5. Ancus Marci (642 - 617 aC)
Reis etruscos
1. Tarquini Prisc (616 - 579 aC)
2. Servi Tul•li (578 - 535 aC)
3. Tarquini el Superb (535 - 509 aC)
Historia d’un rei de Roma: Tarquinius Superbus
Luci Tarquini va ser el setè i darrer rei de Roma (534 aC - 510 aC) de la dinastia etrusca i també de la monarquia. Fill de Tarquini Prisc (el cinquè rei de Roma) va conspirar per assassinar a Servi Tul•li (sisé rei de Roma) amb la filla d'aquest i alhora la seva amant anomenada Túl•lia i així aconseguir el poder. Un cop rei, el seu govern es va caracteritzar per ser una monarquia autocràtica.
Després de la revolució
La revolució va tenir el suport dels patricis, i immediatament va abolir tots els privilegis concedits als plebeus per Servi. Va prohibir les reunions de les tribus, i va anul•lar les lleis que donaven certa igualtat als plebeus i les que impedien que una persona en deutes passes a propietat del seu creditor. Va fer treballar als pobres en magnifiques construccions i els treballadors patien tant que una part es va suïcidar; també va eliminar (va matar o desterrar) a alguns patricis per apoderar-se de les seves riqueses; les vacants al senat no es van cobrir.
La Lliga Llatina
Es va rodejar d'una guàrdia fidel que li va donar tot el poder. La seva filla es va casar am Octavi Mamili de Tusculum, el més poderós cap llatí i així va incrementar la seva influencia al Latium i sembla que Roma va encapçalar llavors la confederació llatina; alguns caps llatins que se li van oposar, com Turne Herdoni, foren condemnats a mort per traïció. Els hèrnics també van esdevenir membres de la confederació però les seves tropes a l'exèrcit van romandre separada a diferencia de les llatines i romanes que estaven unificades.
Guerra amb els volscs
Va iniciar llavor la guerra contra els volscs i va conquerir Suèssia Pomètia, amb el botí de la qual va construir el Capitoli (si es que no l'havia construït el seu pare) però al ser insuficient va haver d'imposar taxes al poble; en la seva construcció es va trobar un cos que els àugurs van interpretar com un anunci de què Roma seria el cap del mon; al temple foren dipositats els llibres sibil•lins que el rei va comprar a una sibil•la.
Els llibres sibil•lins
S'explica d'ell que una vegada la sibil•la de Cumes va voler vendre-li els nou llibres sibil•lins a un preu molt alt (300 peces d'or). Ell va dir que no i la sibil•la va cremar-ne tres i li va oferir els llibres restants pel mateix preu. Tarquini s'hi va tornar a negar i la sibil•la li va tornar a oferir els tres al mateix preu i aquest, encuriosit va acceptar. Aquests llibres contenien profecies diverses i eren consultats quan algun presagi amenaçava el futur de Roma
Colònies i guerra amb Gabii
Per assegurar les conquestes al país dels volscs, va fundar les colònies de Sígnia i Circeii. Després va fer la guerra a Gabii, una ciutat llatina que refusava entrar a la lliga; com que no la va poder conquerir per les armes ho va fer per una estratagema: el seu fill Sext va entrar a la ciutat pretenent que estava perseguit pel seu pare; els habitants de la ciutat li van donar un comandament i quan va tenir la confiança dels locals va donar un cop d'estat; tots els notable de Gabii foren executats o desterrats i llavors fàcilment va poder entregar la ciutat al seu pare.
L'oracle de Delfos
Una visió estranya d'una ser baixant d'un altar i agafant les entranyes d'una víctima el va alarmar. Va enviar als seus fills Tit i Aruns a saber el significat del somni a l'oracle de Delfos; anaven acompanyats del seu cosí Luci Juni Brut que es feia passar per idiota per salvar la vida ja que Tarquini havia fet matar al seu germà Marc Juni Brut (per apoderar-se de les seves riqueses) i ell només s'havia salvat per la seva suposada idiotesa. L'oracle va donar una explicació del somni, i llavors Tit i Aruns van preguntar qui regnaria a Roma després de Tarquini, i l'oracle va dir que el primer que fes un petó a la mare. Tit i Aruns van decidir mantenir l'oracle en secret per evitar que fos conegut pel seu germà Sext, però Luci Juni Brut va interpretar l'oracle de manera diferent i va besar la terra, mare de tots; temps després Brut fou el primer cònsol.
la seducció de Lucrècia
Tarquini estava assetjant Ardea, una ciutat dels rutilis, i no la podia conquerir per la força; l'exèrcit estava acampat davant les muralles; allí els fills del rei i el seu cosí Tarquini Collatí parlaven de les virtuts de les seves dones i van decidir fer una inspecció: van anar a Roma on les filles del rei estaven en un banquet; llavors van anar a Col•làtia on Lucrècia, la dona de Tarquini Col•latí era entre les seves criades i destacava per la seva bellesa; això va despertar els instints de Sext; al cap d'uns dies va tornar a Col•làtia on fou rebut per Lucrècia i el seu marit, i a la nit va entrar a la seva cambra amb una espasa; amb un esclau amenaçant-la la va forçar a rendir-se als seus desitjos; l'endemà, quan Sext se'n va anar, Lucrècia va cridar al seu pare Lucreci i al seu marit i després d'explicar el seu deshonor es va suïcidar.
La fi de la monarquia
Llavors Publi Valeri (després conegut per Publícola o Poplícola) i Luci Juni Brut, que acompanyaven a Lucreci, van decidir la revolta; Luci Juni va deixar de fer veure que era idiota i es va posar al capdavant. Quan el cos de Lucrècia fou exposat al mercat de Col•làtia el poble va agafar les armes; la rebel•lió es va estendre a Roma i el senat va aprovar un decret deposant a Tarquini i desterrant als Tarquinis de la ciutat. Tarquini va tornar a Roma i es va trobar les portes tancades mentre l'exèrcit d'Ardea rebia a Luci Juni brut amb joia. Tarquini i els seus fills Tit i Aruns es van refugiar a Caere a Etrúria i després a Tarquínia; Sext es va dirigir a Gabii, on era governador, però allí fou mort pels amics dels que havia matat. Tarquini va regnar 25 anys i el seu desterrament se situa tradicionalment el 510 aC.
Tarquínia i Veïs contra Roma
Les peticions de la ciutat de Tarquínia de retornar a Tarquini Superb la seva propietat va semblar justa al senat i l'haguera acordat, però llavors va descobrir una conspiració que fou avortada (i que va costar la vida a Tit i Aruns, fills de Tarquini) i la propietat es va repartir entre el poble excepte una plana entre la ciutat i el riu que es va reservar per us públic i fou després coneguda com a Camp de Mart.
Tarquínia i Veïs van ajudar a Tarquini a recuperar el poder per les armes però els consols els van rebutjar i els etruscs es van retirar; el consol Brut va morir en la batalla; el cònsol Valeri Publícola, substitut de Tarquini Col•latí, fou l'únic sobrevivent, i va retornar a Roma en triomf.
Lars Porsena
Tarquini va tornar després amb l'ajut de Lars Porsena, rei de Clusium, que li va donar suport i va marxar contra Roma amb un exèrcit; els romans no li podien fer front i Porsena es va apoderar del Janícul i estava a punt d'entrar a Roma pel pont que connectava aquest turó amb la ciutat quan fou aturat pels Horacis que van resistir fins que el pont va poder ser destruït.
Roma va quedar assetjada i quan va començar la gana un romà de nom Gai Muci va decidir lliurar a la seva pàtria matant al rei etrusc; va anar al campament etrusc però al no conèixer al rei va matar al secretari al seu lloc; agafat, fou sotmès a tortura i se li va cremar a la flama viva una ma, però va aguantar el dolor i no va donar mostres de pànic i el rei, en premi, el va deixar anar; Escevola, un cap dels romans, llavors va contactar amb el rei i li va demanar la pau ja que, segons va dir, tres-cents nobles romans estaven disposats a seguir els passos de Muci.
Porsena va acceptar la pau amb la condició de retornar a Veïs els territoris que Roma li havia arrabassat; Roma va acceptar i Lars Porsena es va retirar amb 20 hostatges donats pels romans.
La realitat sembla ser que Roma fou totalment conquerida per Porsena (Tàcit ho confirma i Dionís d'Halicarnàs afegeix que el senat va oferir a Porsena un tron de vori, una corona d'or i ornaments triomfals, el que implica que fou reconegut com a sobirà. Sota Porsena els romans van tenir prohibit usar el ferro per altres utilitats que l'agricultura. Tots els territoris romans conquerits a la dreta del Tíber, es van perdre. Les trenta tribus que existien abans de Porsena es van reduir a vint, i per la guerra posterior amb Veïs se sap que el territori romà no anava més enllà del Janícul. El motiu de l'atac de Porsena no podia ser restaurar als Tarquinis, ja que no ho foren, i ho be fou part de les lluites pel domini de la regió entre etruscos i llatins, o fins i tot existeix la hipòtesi que justament fou Porsena qui va enderrocar als tarquinis.
El fill de Porsena, Aruns, va atacar Arícia i fou derrotat davant la ciutat per les forces confederades llatines ajudats pels grecs de Cumes, i els romans van aprofitar per recuperar la independència.
Tusculum contra Roma
Tarquini es va refugiar amb el seu gendre Mamili Octavi de Tusculum. Les ciutats llatines van abraçar la causa de Tarquini i van declarar la guerra a Roma, guerra que va acabar amb la batalla del llac Regillus en què els romans estaven dirigits pel dictador Aule Postumi i el seu magister equitum Tit Ebuci, mentre els llatins estaven dirigits per Mamili i Tarquini. Aquest darrer va ser ferit a la batalla; segons alguns el seu fill Sext hi va morir (altres diuen que va morir a Gabii). Aquesta batalla es va lliurar un 15 de juliol i segons Livi l'any fou el 498 aC però ell mateix diu que alguns annals situen el fet el 496 aC, data que dona Dionís d'Halicarnàs i confirmen els Fasti.
Mort de Tarquini
Tarquini es va refugiar amb Aristòbul de Cumes, i allí va morir; tots els seus fills ja havien mort abans.
Tota la historia esta plena de dades no d'acord amb el que se sap de la història i amb serioses discrepàncies cronològiques. Es mol difícil determinar quins fets de la llegenda corresponen a fets reals i quins són fruit de la imaginació dels poetes.
