Llegint un article interessant en la revista “memoria” sobre l’art del amor, i que parla sobre tot sobre l’art d’estimar des dels primers homes i dones, fins ara, hi ha un petit escrit addicional sobre Casanova i Don Juan, i realment t’han adones de que una cosa no es igual a un altre. Tots dos van ser seductors “professionals” i tots dos van tindre infinitats d’èxits en el seu art de la seducció. Però hi ha un punt que els diferencia profundament. Per Casanova, la dona era l’essència de la bellesa i la sensibilitat. Les estima, o millor dit les adora i nomes buscar aconseguir la felicitat de aquelles dones, duri el que duri la relació. Al final de la relació no hi ha ni mal rotllo, ni drama. Les seves parelles semblen agraïdes per l’amor i el plaer que el les hi ha donat, i per arribar un altre nivell en la seva comprensió del amor. En canvi, el personatge de Tirso de Molina, busca exclusivament la consecució dels seus objectius, es a dir, l’utilització de la dona per el seu propi plaer. Un cop que ha complert l’objectiu perd l’interes abandona la causa sense importar-li els sentiments del les seves amants. Don Juan? Casanova? Igual de perillosos, però de ben segur no la mateixa historia.PD. Que costi que jo hem dic Wernher....
