Un cop l’imperi partit, i els intents de refondre el gran imperi Roma de justinià consumits, la que quedava del imperi occidental es va anar fragmentant cada cop mes en regnes germànics. En un principi això no va suposar un canvi radical en la manera de viure i de portar l’economia dels romans. Ben mirat, no crec ni que els romans de aquella epoca es van adonar que una època s’havia acabat. Nomes cap al 800, 900, 1000, el sistema es va col•lapsar per complet.De fet, si el col•lapse no va arribar abans, es perquè l’església va prolongar el sistema organitzatiu del romans al llarg dels segles, i avui dia això encara es així per exemple a traves dels bisbats i diòcesis, en els seus tems els centres reals de comerç i comunicació. L’església va mantindre i pot ser fins i tot millorar tot el que el mon roma havia deixat i significat. No es casual tampoc que fins fa poc la missa era dita en llatí. En definitiva les invasions germàniques no van ser tant importants com semblen en una línea del temps d’un institut.
Lo que si va ser important, va ser el naixement del islam, i la seva expansió que va trobar un final en la batalla de Poitiers al 732. Aquesta expansió va significar el control de les antigues rutes comercials i el col•lapse complet del sistema de comerç i ciutats. Roma que un dia va ser tant poderosa es va transformar (casi) en un poble de pastors. I com roma, moltes altres ciutats. La riquesa ja no estava en la ciutat, sinó en la possessió de la terra, el sistema es tornava feodal. I això va durar uns bon 300-400 anys, fins que d’en mic en mica les ciutats van anar recuperant protagonisme. Però això ja es un altre historia.
