El 747 Pipí el Breu, fill de Carles Martell, majordom de palau, i governant de fet del reialme dels francs, va deposar del tron a Khilderic III, últim rei merovingi, amb el suport del Papa Zacaries I,qui va donar-li el pretext que qui ostenta el poder és qui ha de ser rei, bastant-se en David de l'Antic Testament.Pipí va ser escollit rei per la noblesa franca, fundant la Dinastia Carolíngia. A més a més el Papa el va coronar i el va beneir, convertint-se en el primer monarca europeu que va regnar per la gràcia de Déu. A partir d'aquest moment va començar una llarga cooperació entre el regne franc i l'Església.
A Itàlia, el poder bizantí declinava des d'inicis del segle VIII i les relacions entre els emperadors bizantins i els papes estaven molt deteriorades. Durant el pontificat d'Esteve II (III), Astolf, rei dels llombards, va ocupar els territoris bizantins de l'Exarcat de Ravenna i després va posar setge a la mateixa Roma. Davant la impossibilitat de rebre ajuda bizantina, Esteve va demanar-ne a Pipí el Breu, que va respondre a la seva crida i va iniciar diverses campanyes contra els llombards, que finalment van haver d'abandonar els territoris ocupats: Ravena, Ferrara, Bolonya, els bisbats de Rímini, Pesaro, Fano, Senigallia i Ancona) i la regió de Roma. Pipí va posar aquestes terres sota el govern directe dels papes. Però el perill llombard no havia quedat totalment anorreat per les accions militars de Pipi el Breu. El rei Desideri va envair els Estats Pontificis i la mateixa Roma.
Adrià I, papa el 774, va convocar altre cop als francs i va ser Carlemany, com abans havia estat el seu pare, el que va acudir en defensa de la Santa Seu. El resultat va ser la restitució dels bens de l'Església. La major part d'Itàlia central va quedar constituïda com un estat independent sota govern dels papes. En agraïment, el Papa va coronar Carlemany com a emperador d'Occident l'any 800.
