Mes o menys amb la mateixa vista sobre el poble de Madremanya que la de la foto, dissabte passat amb les meves noies ens varem perdre en una casa preciosa de aquell poble del baix Empordà a una TARDES TEMÀTIQUES amb TE, una TTT, que ben aviat es va convertir en una TDV, una tarda distesa amb vi, a la vora de la llarg de foc. La Marta, una bona amiga de La Bisbal hem va oferir d’anar a veure que feia l’agrupació cultural del Gresol. I dissabte, tot inaugurant els tardes TTT un escriptor tailandès, amfitrió de la casa, hi va parlar del concepte de “creuar fronteres”. De fet va explicar una mica el seu camí de vida que el va portar fins a Madremanya, fent se una mica la gran pregunta de “que hi faig jo aqui”, i en molts aspectes em va recordar la meva pròpia experiència vital. Finalment va llegir un relat curt, sobre les diferencies dos mons, el seu d’origen i el d’ara, a traves d’una historia amb rerefons que del tsunami del 2006. Realment va ser una molt bona tarda-vespre, en companyia de gent que no coneixia, de les meves filles que es van portar molt i molt bé, i a la vora de la llarg de foc parlant principalment amb la Xus sobre altres camins de vida, la seva experiència anglesa i la meva integració a Catalunya. Però per sobre de tot aixo, lo que realment mes ens va impressionar a les meves filles i a mi, va ser el tornar cap al cotxe, que l’havíem deixat bastant lluny de la casa, la foscor del camí i el cel increïblement estrellat. Per uns moment em vaig sentir com l’home primitiu que de ben segur tots tenim a dins nostre, en harmonia amb els elements. Petits moments, moments únics.
