Ahir, tot compartint un mojito, vaig sentir una frase que temps en darrere l’havia feta meva, i que era la por de no sentir-me viu. Es curiós, perquè al sentir aquella frase em vaig donar que pot ser ja no feia per mi. Es evident que m’agrada gaudir de les coses que m’ofereix la vida, però ja no soc un casador d’emocions.
Dit això, joder, ja portem 7 dies de pluja... Com anava la dita? Abril, aigües mil! El meu cap esta tant mandrós i gris com el temps. Una mica de sol sis us plau, que això es molt avortit. Aquesta tarda canalla. Ahir vaig anar amb la Elyse a la piscina. Hi varem estar mes d’una hora, i no cal dir que no he nedat ni 5 minuts. La noieta sempre a sobre meu, i això que sap nedar bastant bé. En fi, devia de tindre papaitis. Estem intentant que dormi sola ja d’una vegada per totes, però com costa! A casa seva per lo vist sempre dorm amb la seva mare, i quan ve aquí ens la rifem, un cop amb la rosa, un cop amb mi, però això s’ha d’acabar. Ja fa una setmana que tenim en marxa el canvi de chip, i del moment nomes es mig èxit. La primera nit va dormir 5 hores sola, i desprès es va ficar sota la meva manta, la tercera, dues. I quan la veig aparèixer a la meva habitació, sembla que el mon s’estigui a punt d’acabar. “tinc mal de panxa, mal de cap, mal de cames, mal de tot en definitiva” i fica la seva cara de malgach desgraciada, i tu et quedes amb cara de poker de dir, i ara que faig. La torno cap a dalt, o faig de papa tonto? Normalment es la segona opció qui l’emporta. Ahir amb la Rosa com de costum varem fer les nostres partides de ping pong. Jolin, em va clavar una pallissa impressionant. No devia tindre el dia! Desprès d’apallissar-me em va dir, papa, estic orgullós de tu, i li dit, a si? I perquè? Perquè si t’he guanyat, es perquè m’has ensenyat a jugar bé al ping pong. Gracies Rosa, però espera que no tingui el dia tonto... ja veuràs! Bon dia a tots...