La mandra (cap a 1898-1901, MNAC/MAM, Barcelona, Catalunya), del pintor català Ramon Casas Carbó (1866-1932)Ahir estava presenciant una conversa de dones casades, criticant els seus marits. Sempre ho he trobat patètic, perquè aquesta mena de coses s’hauran de parlar entre els, i no en plaça publica. Una deia que la convivència es difícil, i suposo que es així, però no serà perquè ens acostumem molt ràpidament a lo que ens agrada del altre, i es com si ho anul•lem, i ressaltem molt mes lo que no ens agrada del altre i ens avorreix? Una frase que vaig sentir ahir mirant els matins de TV3, i que em va fer somriure... l’home espera la dona que ja no existeix m’entres la dona espera l’home que encara no s’ha inventat. No crec que sigui ben bé així, però en el fons te un toc de veritat. Avui torno a tindre canalla per casa, ja tornem a ser dimecres... jolin! El temps passa a una velocitat increïble. I a mes, ja tornem a tindre el cel gris... fa mandra tot plegat! Moooolta mandra
