Els dies se segueixen, però no son iguals. Serà el cansament, serà la calor, serà la canalla... jo ara mateix tinc un mal de cap que m’estimaria mes haver nascut sense. He fet una granota petita de fang, per fer-ne a partir de dema una de grossa, com hipopòtam, i m’he enfadat amb la Rosa, per mentidera i poc responsable. També he anat a la platja amb la Elyse i dues amigues seves, i m’he oblidat d’anar pagar el gestor. He rebut i contestat uns quan correus, alguns d’importants, cuinat, netejat, a clar he tingut dret a la meva bimensual fallada de cita amb la “noia de la city” .
Total, un dia sense massa temps mort, un dia ple, però que no m’ha omplert.
Hi ha dies així... Lo millor serà que m’han vagi a buscar la manta, una bona peli, i a veure si m’adormo aviat, que dema es un altre dia.