jueves, 12 de agosto de 2010

Bécassine i la Bretanya


Inicialment prevista per embussar una pàgina blanca de la revista, la història, escrita per Jacqueline Riu nascut Jeanne Joséphine Spallarossa (1851-1920) esposa de J. H. Bernard de la Roca, redactora en cap de la revista La Setmana de Suzette, i dibuixada per Joseph Pinchon (1871-1953), i que relatava una “bévue” comesa per la “bona bretonne” de l'autor, trobar un tal èxit que les aventures de becassina apareixeran regularment.
De 1913 a 1950 han aparegut diverses aventures de Bécassine, tots dibuixats per Pinchon i scénarisés per Maurici Languereau fins en 1941 (any del seu defalliment)
Sobrevinguda tres anys abans Els Peus Nickelés, el naixement de Bécassine és també aquella del còmic moderna, la transició entre les històries il•lustrades i la verdadera banda dibuixada. El seu estil de dessin, al muny rodó, viu i modern, inspirarà una línia gràfic, la línia clara, del qual 25 anys més tard Tintin serà l’exemple mes exitos.
Aquest personatge de Bécassine és sovint mal recaptat pels Bretons (certs condemnen totes aquestes reeditem, recuperacions, commemoracions...)
El Tresor de la llengua francesa escrit en el cas del terme « bécassine » : « fig., péj. Dona estúpida o ridícula (...) el sentit de « pers. niaise » és potser lligat al nom de l'heroïna bret. de bandes dibuixades deguda a Maurici Longuereau i J.-Pàg. Pinchon del qual les primeres aventures van haver publicat a marxar de 1905 en la Setmana de Suzette. » TÉ l'entrada « Bécassine », el diccionari francès Larousse dóna com accepció familiar : « Jove filla “sotte” o ingènua
Per alguns, el personatge creat per Émile-Joseph-Porphyre Pinchon en 1905 representava la bona « provincial » tal que la veien les élites burgesa parisina i, sobre la base del seu disfressa, seria més aviat Picarde.
A mi personalment em recorda la meva iaia, que en era una fan! Així que quan vaig veure figures de la Becassine per Saint Malo, va ser una varieja de records i emocions, i no em vaig poder resistir en comprar alguna figureta i un àlbum.