Eren menyspreats per els seus contemporanis, per ser considerats oficialistes, acceptant encàrrecs en lloc de viure la vida bohèmia dels impressionistes, fauvistes i altres “istes”. Se’ls hi deien els “bombers”. Els “istes” va donar pas a l’art contemporani, col·lació de taques de tots format, coses que se’n ha d’explicar perquè sinó no ho entendríem. El “bombers” no van donar pas a res, o pot ser si, a la branca dels hiperrealismes i surrealistes com Dali. Amb els va desaparèixer la pintura que es va començar a pintar al renaixement. Eren els nets de Miquel Angel o Leonardo da Vinci. La fotografia els va acabar de matar, sense pena ni gloria, i van caure en una mena d’oblit salpicat de aquell pensament sord que allò no era “artístic”. Però a mi m’encanta aquesta pintura, no tota, però molta, i els volia fer un homenatge a la meva manera, fent entrades dedicades a alguns d’ells amb etiqueta de “bombers”
