Ara mateix
Ara
mateix enfilo aquesta agulla
amb
el fil d'un propòsit que no dic
i
em poso a apedaçar. Cap dels prodigis
que
anunciaven taumaturgs insignes
no s'ha complert, i els anys passen de pressa.
De
res a poc, i sempre amb vent de cara,
quin
llarg camí d'angoixa i de silencis.
I som on som; més val saber-ho i dir-ho
i
assentar els peus en terra i proclamar-nos
hereus
d'un temps de dubtes i renúncies
en
què els sorolls ofeguen les paraules
i amb molts miralls mig estrafem la vida.
De
res no ens val l'enyor o la complanta,
ni
el toc de displicent malenconia
que
ens posem per jersei o per corbata
quan
sortim al carrer. Tenim a penes
el
que tenim i prou: l'espai d'història
concreta
que ens pertoca, i un minúscul
territori
per viure-la. Posem-nos
dempeus
altra vegada i que se senti
la
veu de tots solemnement i clara.
Cridem
qui som i que tothom ho escolti.
I
en acabat, que cadascú es vesteixi
com bonament li plagui, i via fora!,
que tot està per fer i tot és possible.
(Miquel Martí i Pol)
