Dinan,situada en el departemento Côtes-d'Armor a pocs kilometros del lloc on dormiem. La ciudad está fortificada por una magnifica muralla. La veritat es que de tots els llocs que em visitat, aquest es el que mes m'ha agradat.
viernes, 13 de agosto de 2010
Dinan (05-08)
Dinan,situada en el departemento Côtes-d'Armor a pocs kilometros del lloc on dormiem. La ciudad está fortificada por una magnifica muralla. La veritat es que de tots els llocs que em visitat, aquest es el que mes m'ha agradat.
jueves, 12 de agosto de 2010
Bécassine i la Bretanya
Inicialment prevista per embussar una pàgina blanca de la revista, la història, escrita per Jacqueline Riu nascut Jeanne Joséphine Spallarossa (1851-1920) esposa de J. H. Bernard de la Roca, redactora en cap de la revista La Setmana de Suzette, i dibuixada per Joseph Pinchon (1871-1953), i que relatava una “bévue” comesa per la “bona bretonne” de l'autor, trobar un tal èxit que les aventures de becassina apareixeran regularment.
De 1913 a 1950 han aparegut diverses aventures de Bécassine, tots dibuixats per Pinchon i scénarisés per Maurici Languereau fins en 1941 (any del seu defalliment)
Sobrevinguda tres anys abans Els Peus Nickelés, el naixement de Bécassine és també aquella del còmic moderna, la transició entre les històries il•lustrades i la verdadera banda dibuixada. El seu estil de dessin, al muny rodó, viu i modern, inspirarà una línia gràfic, la línia clara, del qual 25 anys més tard Tintin serà l’exemple mes exitos.
Aquest personatge de Bécassine és sovint mal recaptat pels Bretons (certs condemnen totes aquestes reeditem, recuperacions, commemoracions...)
El Tresor de la llengua francesa escrit en el cas del terme « bécassine » : « fig., péj. Dona estúpida o ridícula (...) el sentit de « pers. niaise » és potser lligat al nom de l'heroïna bret. de bandes dibuixades deguda a Maurici Longuereau i J.-Pàg. Pinchon del qual les primeres aventures van haver publicat a marxar de 1905 en la Setmana de Suzette. » TÉ l'entrada « Bécassine », el diccionari francès Larousse dóna com accepció familiar : « Jove filla “sotte” o ingènua
Per alguns, el personatge creat per Émile-Joseph-Porphyre Pinchon en 1905 representava la bona « provincial » tal que la veien les élites burgesa parisina i, sobre la base del seu disfressa, seria més aviat Picarde.
A mi personalment em recorda la meva iaia, que en era una fan! Així que quan vaig veure figures de la Becassine per Saint Malo, va ser una varieja de records i emocions, i no em vaig poder resistir en comprar alguna figureta i un àlbum.
Saint Malo (fred i mes fred, 04/08)
Aquesta ciutat costanera de la Bretanya està envoltada per un cinturó de muralles. A dins de les quals resta la vila històrica, monumental i turística. Avui la major part de la població viu als barris nous fora de les muralles. El port dóna al canal de la Mànega.
Entre els fets de la seva llarga història es poden destacar la seva especialització com a port corsari dedicat a la lluita contra els vaixells anglesos a l'edat Moderna i la destrucció gairebé total que van provocar els bombardejos americans el 1944 (la ciutat va ser reconstruïda seguint els plànols originals)
D- Day en Arromanches les bains (03/08)
La ciutat s'estén al llarg la regió costanera trucada Gold Beach, nom en clau posat durant el desembarcament del dia D per les forces aliades durant la Segona Guerra Mundial. Arromanches va ser seleccionat com un dels llocs per a la construcció de dos ports Mulberry (codificats com A i B). Encara es conserven fins al dia d'avui blocs de formigó sobre la sorra que van formar part del port, lamentablement aquestes restes és el poc que queda del port B després del pas, sobretot, d'un tornado i del temps.
miércoles, 11 de agosto de 2010
El Mont saint Michel (03-08, de dia i de nit)
El Mont Saint-Michel és una illa rocosa situada a Normandia, França. Està localitzada a aproximadament un quilòmetre de la costa Nord del país, a la boca del riu Couesnon a prop Avranches.
Declarat monument històric el 1862, el Mont Saint-Michel és a la llista del patrimoni mundial de la Humanitat de la UNESCO. A la declaració de la UNESCO també s'hi inclouen la badia i l'antic molí de Moidrey, a uns quatre quilòmetres terra endins.
10 i 11 d'agost, el Delta de l'Ebre
El Delta de l’Ebre és la major zona humida de Catalunya, amb una superfície de 320 km2. Constitueix un dels hàbitats aquàtics més importants del Mediterrani occidental.
L’equilibri entre la seva riquesa natural i l’explotació per part de l’home no ha estat mai fàcil, per això, l’any 1983, la Generalitat de Catalunya va aprovar la creació del Parc Natural del Delta de l’Ebre, que ocupa les comarques del Montsià (hemidelta dret) i del Baix Ebre (hemidelta esquerre).
De les poblacions que en formen part de l’hemidelta dret, destaquem Amposta, que juntament amb les seves pedanies (Balada i Poblenou del Delta), té una major representació d’habitants. El centre d’interpretació de les llacunes del Parc Natural del Delta de l’Ebre és troba a la Bassa de l’Encanyissada.
De l’hemidelta esquerre, destaquem la població de Deltebre, on trobem la seu del Parc Natural del Delta de l’Ebre.
I casualment era on La Elyse tenia les seves colonies de l'estiu es teu i ahir era l'ultim dia, aixi que varem aprofitar el viatge per fer una mica de turisme...
Suscribirse a:
Entradas (Atom)