Posidó, déu del mar, va regalar un brau blanc al rei Minos perquè el sacrifiquès en el seu honor, però en comptes d’això, Minos va sacrificar un altre i va amagar la bèstia blanca en el seu palau. Com a càstig per la seva avarícia, Posidó va fer que Pasífae,l’ esposa del rei, s’enamorés de l’animal i donés a llum un monstre amb cap de brau i cos humà, el Minotaure. Llavors Minos, ple de vergonya, va encomanar al seu convidat Dèdal la construcció d’un laberint per tancar Asterió, el monstre, que, per si fos poc, sols s’alimentava de carn humana i es tornava més àvid i ferotge a mida que anava creixent........
El terme avarícia té sempre connotacions negatives .Es l'ànsia de posseir més que es té, especialment en tot allò relacionat amb els diners o les coses materials. Es relaciona l’ avarícia amb paraules com cobdícia, guany o ànsia. El budisme diu que l'avarícia surt del lligam erroni entre riquesa i felicitat i per això propugna eliminar el vincle amb el món material, fals i font de patiment. L’avarícia, tot un mon en si, vaja, el nostre. Mes, sempre mes, volem i volem lo que no ens fera mai feliç, perquè fa temps que hem confós lo que som amb lo que tenim. Lo important no es tindre sinó ser. I lo moral es que n’hi hagi per tothom, no com passa ara que uns tenen tot i la majoria no te ni un plat per ficar a taula.
