Quan Cronos va tallar els genitals a Urà, gotes de sang caigueren al mar i de les ones fecundades en nasqué afrodita la deessa de l'amor, la bellesa i el matrimoni. Però no vull parlar de ella, sinó d’ells, anomenats així per l’església, set pecats capitals ja que en els pròxims dies les meves entrades aniran de això, començant per el primer, la luxúria, que no es mes que un desig sexual desordenat i incontrolable on es fa servir el sexe únicament com una forma de plaer. Mirant amb calma el mon on vivim, penso que moltes coses que ens envolten van lligades a la idea de luxúria, i lo mes curiós es que sempre va ser així. El sexe sempre ha segut un del motors basics de d’humanitat. Hi ha molts mites sobre el sexe, inclús podria dir que entre moltes famílies, encara ara, és un tema tabú. Em sembla sorprenent, però es veu que la marca invisible de la religió encara es molt forta. Espero poder educar els meus fills, no per caure en la luxúria, però com a mínim que puguin gaudir de les seves relacions sexuals amb satisfacció, seguritat i llibertat, que en puguin parlar tranquil•lament si un dia els hi ve de gust fer-ho. El sexe no es un pecat, es una cosa natural, inclòs bona. Tot i així, sexe sense sentiment, per mi personalment, no m’atreu. Massa fred. Com deia no se qui, l'amor és un poema de pells, on el sexe és l'accent d'un senzill llenguatge.