Desprès del moviment ve la calma, tant necessària per tornar-me a situar, fer com un reset. Sento dins meu que ja ha arribat el moment de fer-ho, tranquil·lament, sense sobresalts. Fer uns passos en darrere, per poder fer un salt en davant, amb mes qualitat, sinceritat, mes harmonia i pau interior. Estic content de com a anat evolucionant la meva vida, tot i que hi ha hagut accidents notables també. Però ara hem sento molt mes còmoda i conscient en lo que es la relació amb el mon que m’envolta, sobre tot amb el mon mes proper, mes que res perquè a base d’hòsties segurament se molt mes bé lo que no vull, i sento que ja no falta tant per saber lo que si vull. Un dia arribarà on tots els punts estaran en equilibri, on m’hauré definit totalment i serà fantàstic, primer per mi, i també per el meu petit mon.
