martes, 3 de febrero de 2009
Els últims emperadors
Mort Constantí, els seus fills es disputen la successió fins que en surt victoriós Constanci II (337-361). Excepte el brevíssim parèntesi del seu nebot Julià l'Apòstata (361-363), els emperadors posteriors a Constantí seran cristians, per bé que en un primer moment sense renunciar del tot al paganisme que seguia dominant en la classe senatorial romana. Gracià (375-383) separa la religió pagana de l'estat. Teodosi (379-395) en farà la religió oficial alhora que prohibirà el culte pagà l'any 391. A la seva mort l'Imperi serà heretat pels seus dos fills Honori i Arcadi dividit definitivament en Occident i Orient, amb un destí ben diferent. Des d'inicis del segle IV l'afeblit Occident, amb capital a Ravenna, no pot contenir les invasions dels germànics, empesos per la pressió dels huns fins que el rei d'aquests, Àtila, és derrotat (451). Els gots saquegen Roma el 410 i els diversos pobles germànics s'instal·len en els territoris de l'Imperi fundant regnes independents. El 476 hom deposa el darrer emperador, l'infant Ròmul Augústul. En canvi l'hel·lenòfon Imperi romà d'Orient -el mal anomenat Imperi bizantí- sobreviurà gairebé mil anys més fins a la caiguda de Constantinoble en mans dels turcs el 1453.