martes, 3 de febrero de 2009

LA CRISI DEL SEGLE III (235 - 285)

Segueix una llarga i profunda crisi que enfonsa l'Imperi romà en el caos durant la meitat del segle III: els pronunciament militars se succeeixen i els emperadors, la majoria procedents de l'estament militar i de les províncies, arriben al poder i desapareixen vertiginosament, de vegades solament són reconeguts en una part de l'Imperi, que es deslliga temporalment del poder central, com l'anomenat "Imperi de les Gàl•lies". També el regne de Zenòbia, amb capital a Palmira, esdevé independent durant un temps. Malgrat alguns intents efímers d'imposar-se als militars com l'emperador Gordià, el senat perd tot paper polític. Creix la pressió dels bàrbars, els germànics a la frontera europea i els perses sassànides a l'asiàtica. Es combat incessantment a les fronteres i les ciutats, com Roma (Muralla Aureliana), refan les seves muralles per por de les seves incursions. En ocasions es prova d'integrar, amb èxit desigual, alguns pobles bàrbars donant-los terres dins l'Imperi o incorporant-los a l'exèrcit.