Érem joves, guapos i innocents. Ella es deia Gloria, americana, encantadora i dolça, i estàvem molt enamorats l’un del altre. Nomes va durar uns 6 mesos, lo que per mi semblava ja un repte inabastable, i insuperable en aquella època i desprès va tornar al seu país, amb la seva família, uns ultra-religiosos de Portland. Moltes vegades em vaig fer la pregunta “que s’han deu haver fet d’ella?” M’imagino que ja deu estar casada, pot ser divorciada també carregada de canalla, o no...
Tants anys desprès, i encara em pregunto com pot ser que l’hagi deixada marxar sense voler conèixer la seva adreça americana.
Aiiii joventut!