I ja tenim la Elyse fent els seus deures a la cuina. Un dia estrany, la veritat sigui dit. Primer em passen una càmera per el nas per veure com tinc les cordes vocals. Fa una setmana que estic afònic, comença a ser esgotador, tant per l’esforç suplementari perquè m’entenguin mínimament la gent, com per el sindicat anti fumadors que m’està rodejant. Ara que hi penso, la meva filla gran en formava part, i ja no. Encara estarà fumant d’amagat, la meva bruixeta preferida? Desprès de això, ràpid cap a casa, visita d’una immobiliària, per ficar-la en la seva cartera de cases a la venta... una mes. No estic pas massa optimista en quan a les possibilitats de venta, però temps al temps. Fa dos anys que tinc dues cases a la venta, i molt poc interès últimament. Al principi si, perquè encara era la època on es buscaven els crèdits com ara es va a buscar el pa, però vaig agafar el final de aquella època. Ara els bancs diuen que no seria prudent de prestar diners a una banda d’insolvents. Jo sempre me’ls quedo mirant, i penso en les quantitats indigestes que els estem deixant a ells, per insolvents. Total, visita de la casa, i cap a la ruïna... primera sorpresa, no hi puc entrar, i això que hi havia entrat fa 4 dies! Desprès veig que hi ha una petita fuga d’aigua des del contador. Al final, picant la porta, de cop se m’obre, i em trobo un barbut a l’altre banda! Vaja, un antic ocupa que ha tornat, jejejeje! De fet, era treballador meu i fa un any li havia deixat la casa (ruïna) per uns dies. Després d’uns dies va desaparèixer amb clau i tot, i fins ara no l’havia vist mes. En fi, ha tornat, i cam que a mes em devia diners, m’ha proposat de treballar per liquidar el deute. Així que tot i no tindre’n masses ganes, pues estic casi obligat i donar-li feina, i a treballar-hi una mica jo també. Estic una mica descol•locat ara mateix... i dilluns, manos a la obra... uuuuffff... quina mandra! Desprès 4 trucades, entre altres per anar buscar una solució a la fuga d’aigua del contador, i alguna de mes social, just el temps de fer bucata i anar buscar la Elyse... m’entres estic escrivint, ella a acabat els deures de matemàtiques.. i genial, per fi semblem haver assumit que dos mes dos jo no es igual a cinc, sinó quatre. Tot arriba! I ara m’està fent lectura, es a dir que ja se m’ha acabat la tranquil•litat. Ara vindrà la Rosa... una cosa molsosa, preciosa, i quisquillosa... i ja podrem començar a pensar en sopar, i mes coses divertides. Pot ser una peli, tots ficats al llit, menjant crispetes... primer a veure quin programa social porta la gran... Això em fa pensar que dema porti la Emi cap a casa (vida social de la Elyse). I l’Alesandro??? Qui saps, sobre la marxaVine, us deixo, truquen a la porta i telèfon.
