la luxúria

Quan Cronos va tallar els genitals a Urà, gotes de sang caigueren al mar i de les ones fecundades en nasqué afrodita la deessa de l'amor, la bellesa i el matrimoni. Però no vull parlar de ella, sinó d’ells, anomenats així per l’església, set pecats capitals ja que en els pròxims dies les meves entrades aniran de això, començant per el primer, la luxúria, que no es mes que un desig sexual desordenat i incontrolable on es fa servir el sexe únicament com una forma de plaer. Mirant amb calma el mon on vivim, penso que moltes coses que ens envolten van lligades a la idea de luxúria, i lo mes curiós es que sempre va ser així. El sexe sempre ha segut un del motors basics de d’humanitat. Hi ha molts mites sobre el sexe, inclús podria dir que entre moltes famílies, encara ara, és un tema tabú. Em sembla sorprenent, però es veu que la marca invisible de la religió encara es molt forta. Espero poder educar els meus fills, no per caure en la luxúria, però com a mínim que puguin gaudir de les seves relacions sexuals amb satisfacció, seguritat i llibertat, que en puguin parlar tranquil•lament si un dia els hi ve de gust fer-ho. El sexe no es un pecat, es una cosa natural, inclòs bona. Tot i així, sexe sense sentiment, per mi personalment, no m’atreu. Massa fred. Com deia no se qui, l'amor és un poema de pells, on el sexe és l'accent d'un senzill llenguatge.

Que no sigui dit....

Volia fer una entrada sobre el cap de creus, perquè es un lloc que m’agrada, i on vaig passar la tarda d'avui amb la canalla, escombrat per el vent, amb aquelles roques tant especials i la seva vegetació baixa, el mar, avui una mica mes nerviós que altres dies, sempre present, si no a la vista, a l’oïda, quan per casualitat vaig llegir això que ve ara, i he pensat compartir aquest trossot de coneixement amb tu, estimada lectora.

“Investigadors de la Universitat de Lausana (Suïssa) han descobert que una activitat neuronal més gran en les mosques les porta a consumir més ràpid la seva energia vital, cosa que fa que visquin menys.
Segons els especialistes Tadeusz Kawecki i Joep Burger, professors al Departament d'Ecologia i Evolució de la universitat, existeix una correlació entre una capacitat més gran d'aprenentatge i memorització i el temps que viu la mosca del vinagre, ha informat aquesta institució acadèmica mitjançant un comunicat.
Per arribar a aquest resultat, els científics van formar dos grups de mosques provinents de la regió de Basilea, al nord de Suïssa. El primer grup va ser mantingut en el seu estat natural, mentre que en el segon es va estimular al màxim el cervell dels insectes, a qui es va ensenyar a associar una olor de menjar amb un gust, agradable o no.
"No es tracta de produir una capacitat desconeguda en les mosques, sinó de millorar-ne una que ja existeix naturalment", ha aclarit Kawecki.
10 dies menys de vida
Les conclusions del resultat indiquen que les mosques que es van mantenir en el seu estat natural van viure entre el 10 i 15% més que les que van aprendre i van memoritzar, és a dir 54 dies en lloc de 45.
La investigació també ha determinat que es necessiten entre 30 i 40 generacions de mosques per produir insectes que aprenguin millor i memoritzin més temps.
"Tenint en compte que el cervell consumeix entre el 20 i el 25% de l'energia dels éssers vius, es pot comprendre que els animals dotats d'un cervell menys desenvolupat puguin viure més temps", han explicat els professors.”

L'entrada cap de creus ja sera per un altre dia... prou energia tinc gastada avui, i la vida es curta!

Herman de Coninck 1944 - 1997 (poeta belga)

ELS TEUS JERSEIS...
Els teus jerseis i els teus xals blancs i vermells
i les teues calces i les teues bragues
(fetes amb amor, segons la publicitat)
i els teus sostenidors (hi ha poesia en aquests teixits
sobretot quan els portes)
tot escampat en aquest poema
com en la teua cambra.

passeu, passeu, lector, poseu-vos bé,
compte, no entropesseu amb la sintaxi ni amb les sabates,
seieu

(mentre ens besem per un instant
en aquesta frase entre parèntesis, així
el lector no ens podrà veure) ¿què us sembla?
Aquesta és una finestra oberta a la realitat.
Tot el que hi veieu existeix,
¿no és tot com en un poema?

L'embarcadero

mediterrani?

Ulls blaus, mes aviat rosset, alt, amb cara de turista despistat, bastant nòrdic finalment, o com deia algú, ja no amb cap quadrat, però si arrel quadrada. No obstant, hem sento del mediterrani en la meva manera de fer, respiro mediterrani amb tota la varietat de fragàncies possibles, veig mediterrani amb els seus cels blaus, i les seves tempestes de mig agost, prenent una cervesa a la vora d’un mar en calma, o ben abrigat de la tramuntana. No podré cantar mai la cançó de Serrat que deia “Quizá porque mi niñez sigue jugando en tu playa y escondido tras las cañas duerme mi primer amor, llevo tu luz y tu olor por donde quiera que vaya”, però que mes dona, hem sento tant profundament d’aquí, tant mediterrani, si... tot i que ha vegades parlant del meu país hem refereixo al meu país d’origen, però son males costums que costa deixar en darrere...

Fragolini

Fragolini, simplement alcohol, maduixes del bosc, sucre… tot plegat ben glaçat, i res mes. Una meravella per tots els sentits, començant per el seu color, un vermell intens, que recorda els llavis pintat d’una noia molt provocativa, desprès l’olor, encara no se ni com definir-lo, el gust, sorprenent, totalment diferent de lo que et penses trobar amb l’olor, un gust fantàstic, fort i suau a la vegada, terra de contrastos, el record, inoblidable, i l’orella que nomes et fa sentir coses guapes si no tens la precaució de prendre’n nomes un, com a molt dos. Però que mes dona en definitiva. Les coses guapes sonen bé i et fan sentir bé i et poden portar a coses molt bones. Tinc ganes de tornar a provar aquella beguda tan especial, tocant els núvols amb la punta dels dits...

Lo essencial

“Algunes persones m'ho diuen com un retret que soc massa superficial, però a vegades de tant navegar per la profunditat un perd de vist lo essencial... que no es res mes que lo superficial”. Era una frase de xat, escrita a tota velocitat, sense pensar-hi massa, però poc segons desprès vaig començar a pensar en lo que havia escrit i hem van vindre ganes d’anar una mica a fons en el tema. Que es una cosa essencial? I que es l’essència, i hem vaig ficar a remenar per Internet, la biblioteca mes gran del mon i vaig trobar unes coses interessants que d’entrada hem fan adonar que m’he equivocat en la meva frase, coses com ara aquesta... "D'un ésser es pot dir que és, o el que és, que introdueix els dos correlatius essència i substancia. El primer fa la pregunta del què és el que per a un ésser, i permet desprendre d'això la naturalesa essencial i invariable dels objectes. Seguidament, es distingeix, per oposició aquesta vegada, l'essència de l'existència, en la mesura que l'existència és la realització de l'essència". Lo essencial segurament no esta en la superfície, però si en les coses simples, senzilles. L’idea de la frase era de dir que no podem esta sempre amb teories abstractes si no tenim les eines per aprofitar-les, perden de vista coses mes simples que son les que en definitiva crec que ens fan feliç.

Vida

va de peixos i silencis

El silenci es
un Peix
dins del meu cap,
feliçment alimentat
amb totes
les paraules
que no he dit



Avui hem fa mandra escriure, inclús de pensar ja, però com que tampoc no ho puc deixar de ficar alguna entradeta, encara que petiteta m’he pres la llibertat de robar una frase d’un altre blog i que m’havia agradat molt quan la vaig llegir la primera vegada.

simplement maco

el vestidet de color rosa

Avui llegia una nova entrada del blog de la Emilià que anava sobre el seu viatge cap a Madagascar, mes concretament, Ampanihy, al sud de Madagascar... no conec el sud, però hem va agradar molt llegir el seu escrit perquè hem va recordar les mateixes escenes viscudes de Antananarivo. De nens per el carrer, de mirades intenses de gent alegra tot i que moltes vegades no tenien res mes que una mica d’arròs per seguir sobre vivint fins al dia seguint. Allà aprens que moltes de les coses que tenim, per capritxos o simplement per tindre les, acumular, les tenim gracies al fet de que els no tinguin res. La historia de Oliva, m’ha recordat aquella nena del vestit Rosa, devia tindre 3, 4 anys. No l’oblidaré mai, ni ella, ni tota la escena en general. El mercat de Tana semblava sortit de l’edat mitja, ple de fang, brutícia, alguna animal corrent per allà, i moltes cols, ja que era temporada de cols, i no hi havia res mes que cols i arròs, i gracies. O mes aviat se semblava a la primera escena de la pel•lícula, “el perfum”. Tot estava per terra, de qualsevol manera. I allà estava jo, esperant dintre del cotxe atrotinat de l’orfenat que ens portava per tot a reu, amb el xofer, Bernat, hem sembla que es deia, un pobre feliç, que cada cop que hem volia dir una cosa, semblava que hem cantava una melodia trista malgaix. Ens faltava no se quin paper per l’adopció de la Elyse, o era alguna suborn? Estàvem a prop del ministeri que donava davant del mercat central i no podia sortir del cotxe per no triplicar la “propina”, i també per seguritat, així que hem tocava esperar, i mirar al meu voltant la multitud, i apareix aquella criatura. Vestidet Rosa, de peus nus, allà caminant entre els excrements d’algun porc o una cabra, fang, fulles de cols i no se que mes. La vaig veure que agafava una cosa de terra, era una patata, se la va mirar un moment i se la va ficar a la boca. I vet aquí la noia, rosegant com una rateta aquella patata crua. De cop es torna a ajupir, puja una mica el seu vestidet Rosa (que la veritat, cridava l’atenció entre la grisor general), i comença a fer pipi, allà al mig. De sobte s’obre la porta del cotxe, i hem donen el paper que faltava, i perdo de vista la noieta un moment i ella desapareix del escenari que tenia davant dels ulls. Hem pensava que no la veuria mai mes, però m’equivocava. Dies mes tard tornem a estar de nou en el mateix sector, aquest cop passant de llarg per el mercat central. Inconscientment estava buscant un vestidet rosa. De sobte la vaig veure. Una visió que dura un segon, i que et dura tot una vida. Estava la noieta del vestit rosa estirada a sobre d’un mon de deixalles, i sincerament no crec que estava dormint... Al meu país diuen que quan un nen es mort al cel neix un àngel. Si un dia trobeu un àngel amb el vestidet de color rosa ja sabreu qui es. Jo no se ni el seu nom i cada cop que hi penso hem venen ganes de plorar.

tarda de cuina

Hem vaig enfadar amb la meva canalla avui, i m’explico. La gran, sembla que nomes tingui ulls per les amigues. Per lo vist ja no s’han recorda que te germaneta, ni papa. Fins a cert punt es normal, però allà on ja no ho es, es quan sembla constantment trista i fora de lloc quan no esta envoltada del seu mundillo d’amigues. Això es dependència, i no pot ser. En quan a la Elyse, m’han he cansat de fer de “Maria”. Sembla que no sàpiga fer res soleta... ni dormir per començar (i te 6 anys). Però clar, si dorm amb mi, soc jo el que no dormo. I necessito dormir! A mes la Elyse te una gran frase, que es “m’avorreixo”. Al cine, a la piscina, d’excursió, per tot a reu i amb tothom, tret de moments contats. Pues amb això també ha d’aprendre que un es pot ocupar sol, no sempre, però si a vegades. No tenen un pare avorrit, mes aviat tot lo contrari, però també necessito els meu espai, com tothom. D’acord que serà que vol mes afecte, però jo nomes arribo fins allà on puc, no mes allà, i fent de major d’home, cuiner, taxista i un llarg etc que te també el nom de papa, per moments es fa difícil. No puc estar constantment donant a mes tota l’atenció que ella voldria, i que es molta per moments. Estan al final de les vacances i sembla que tinguin el cap en zona catastròfica. La rosa te un blog, i aquest mati hi vaig entrar, i en una frase hi havien 9 faltes. Jo també en faig, però vaja, d’aquí a això, hi ha un pas. Total, que han tingut totes dues dret a una llarguíssima hora de discurs de com s’haurien de fer les coses, i com no m’agraden que estan anant. Una de les idees era que la Rosa no veuria les amigues avui, així que quan a les 4 varem anar portar la Elyse al casal, varem anar comprar. Jo veia que el discurs estava funcionant. Al súper estaven fent una llista mental de lo que ens agradaria menjar, i hem va dir, saps que, avui et faig gaspatxo. Així que va comprar lo que necessitava per la seva preparació (llegint el llistat d’ingredients dels gaspatxos industrials) i un cop que ho teníem tot, cap a casa. I qui ens trobem allà? Les amigues! Així que, sobre tot per que elles tampoc no hi tenen cap culpa del discurs d’abans, tots cap a dins, i entre una cosa i un altre ens trobem la Rosa, la Elena, l’Arranxa i jo, fent gaspatxo. I desprès la Arranxa... que si se preparar all i oli, i hem demana si ho pot fer. Així que li dono lo que hem demana, ou i alls, i sal, un morter i comença. De m’entres la rosa estava encara amb el gaspatxo i la Elena que diu... eeee, jo també en se... però amb el mini-pimer. Repetició de la jugada, i així que tenia les tres noietes fent de les seves, espiant, criticant-se. Entre mig es va acabar una rentadora i vaig enviar la Rosa i la Elena cap a dalt, a penjar la roba neta. Vaig seguir preparant el gaspatxo, i la Arranxa va fallar el seu primer all i oli. Però no es quedem amb el fracàs i ho torna a provar. De tornada, la Elena també el va fallar, però de lo seu en va fer una truita d’alls! Al final tenim un gaspatxo que ha sortit com beguda de deus, all i oli, una meravella, una truita increïble, i tres noietes esplèndides. Clar que al final tenia un somriure d’orella a orella content com un pèsol de veure com s’havien mogut per la cuina i com havia reaccionat la Rosa. Son lo que son, però els mals moments, el desgast de la tasca educativa, i mes coses, al final es trobaran compensats per els bons moments i aquest en era un, un entre tants. Un dia normal a casa meva en definitiva.

Aconsegueix el teu somni

Siguis recta amb les teves actituds tot perseverant en el teu ideal. Tens que aprendre, que es mes savi anar a buscar les oportunitats, que seure i esperar-les. La vida es curta. Agafa un temps per cada cosa, perquè tot el que es teu ja esta en les teves mans a partir del moment en que vas pensar tindre les. Aprèn a no esperar en el moment exacte per rebre els beneficis que reclames, agafa’ls, o seran d’un altre. En algun moment penseras d’haver perdut massa temps. No siguis esclau del passat i dels records tristos, no remoguis una ferida que esta cicatritzada. No recordis dolors i sofriments antic passats, però no oblidis mai, així evitaràs tornar a caure en les mateixos errors.
Lo que ha passat, passat esta, i camina cap al futur sense deixar de voltejar de tant en quan per el passat perquè el passat també forma part de tu. Fes com el sol que neix cada dia... que il•lumina la nit fosca, i trista que t’ha tocat passar. Nomes miris la meta i no miris lo difícil que es arribar-hi. No paris a pensar en el dolor que t’han donat, camina pensant en el bé que et poden arribar a fer. Al final, la vida es un somni, no deixis de somiar. No et culpis per lo que no vas arribar a fer, però decideix-te a canviar. No intentis que altres canvien, jo has après que no ho poden fer nomes perquè tu ho desitges, si per el seu. Has de se “tu” i responsable de la teva pròpia vida, i intenta canviar tu. Si la teva felicitat i la teva vida estan clavades en una persona, mostra-li que es la llibertat i la independència. Intenta compondre-la, i a estimar-la, demana-li que aprengui a compartir, o no li donis res mes, a canvi de no haver-te fet feliç. Mira’t amb amor, i respecte, i fes que els altres et vegin de la mateixa forma, perquè tu ets una cosa preciosa. Ensenya tota la alegria que portes a dins, que la teva alegria segui contagiosa i acabi expulsant la tristesa que t’envolta. La alegria es un raig de llum que te que esta sempre encès, il•luminant tots els nostres actes i servint de guia a tots els que s’apropen a nosaltres. Hem nascut per realitzar els nostres somnis, vivim per el, intentem agafar-lo. Això ho has de pensar, i sentir-ho amb convicció, perquè no et quedis amb un simple desitj com a molts. Posem la vida en el, i si ens donem conte que no podem, devores pot ser necessitem fer un alto en nostres vides i experimentar un canvi en les nostres en ella. Nomes els forts, els amants i els que realment estimen la vida s’atreveixen al canvi. Si ho aconsegueixes seràs un privilegiat. No et donis per vençut. Si t’han regalat la vida es per que tu pots amb ella. Tu i nomes tu, esculls la manera en que et relacionares en el mon, i la gent, i afectaràs el cor d’altres, i aquestes decisions son les que fan la vida. Aquesta es la part mes delicada dels teus actes i tens que posar molta atenció en fer el teu millor treball per no ser odiat, per no causar danys, per ficar-te en el lloc del altre.

Gracies Angel blau per enviar-me aquest PPS

Eugene Smith, la vida tal com es