La Basílica de San Pedro, principal edifici del Vaticà, estat sobirà dintre de Roma, es troba en la riba dreta del riu Tíber. És el més important edifici religiós del catolicisme, tant en termes de volum (193 m de longitud i 44,5 m d'altura) com de renom. És la segona major basílica del món.No és la catedral de la diòcesi de Roma, però sí l'església del Papa, en la qual celebra les cerimònies litúrgicas més importants. En el seu interior es troba la Cathedra Petri, o "tron de San Pedro". L'autèntica catedral de Roma és l'archibasílica de San Juan de Letrán.
En la basílica està enterrat San Pedro, el primer Papa segons les investigacions realitzades per l'arqueòloga i epigrafista Margherita Guarducci en 1965.
Història
La basílica és l'obra de diversos segles. Va començar per ser un monument commemoratiu, en el lloc on San Pedro va ser martirizado i enterrat, no lluny del circ de Nerón. A partir de 324 l'emperador Constantino va fer construir una basílica. En el segle XV la basílica paleocristiana amenaçava amb esfondrar-se pel que els Papes decideixen demolir-la.
Antiga Basilica
Antiga BasilicaLa construcció de l'edifici actual s'inicia el 18 d'abril de 1506, durant el pontificado de Juliol II, sent acabada i consagrada en 1626, durant el pontificado d'Urbà VIII. (De fet, en la façana es pot veure en lletres enormes el nom de Paulo V, el Papa baix que el seu pontificado es va culminar la basílica; aquest Papa va pertànyer a la família Borghese). Nombrosos arquitectes i artistes van participar d'aquesta obra: Bramante, Rafael, Sangallo, Miguel Àngel i Maderno. Gian Lorenzo Bernini va projectar la plaça i la seva columnata.
El projecte inicial va ser encarregat a Bramante, que va dissenyar un edifici amb planta de creu grega inscrita en un quadrat i coberta per cinc cúpules (un clar exemple de planta centralitzada, típica del renacimiento i el seu interès per la geometría); la central en el creuer i les restants en els angles. Però a la seva mort sol s'havia edificat poc més que els quatre grans pilars que havien de sostenir a la gran cúpula central. L'encarregat de prosseguir la construcció va ser Rafael, qui va modificar la idea inicial de Bramante projectant una planta de creu llatina en lloc de grega, però la seva intervenció real va ser encara més reduïda que la del seu predecessor. Li va succeir Sangallo, amb una també escarida intervenció.
