viernes, 31 de julio de 2009


Fa uns dies de això deia que era el millor estiu en anys. La vida te això de previsible que es imprevisible, i quan et penses que tot esta bé, algunes coses es desmunten. Avui no tinc ganes de parlar de res, vull dir de teclejar, així que em quedo amb la foto aquella de mimetisme entre el bitxo aquell que no se com es diu i el seu entorn. M’agrada

miércoles, 29 de julio de 2009

Colors naturals








ÚLTIMOS LUGARES !!!!!


CURSO DE FORMACIÓN PARA HOMBRES 
(COMIENZA EL 01 DE AGOSTO DEL 2009.

(VACANTES LIMITADAS) 
 



SEDE: INSTITUTO DE FORMACIÓN HUMANA EN DEFENSA DE LA BUENA CONVIVENCIA. 


Objetivo pedagógico 
Curso de formación que permite a los hombres desarrollar esa parte del cuerpo, de la que ignoran su existencia: EL CEREBRO 

Los costos los pagarán sus adorables novias,amantes , esposas o mujeres agradecidas, una vez aprobado cada módulo. 

 


* MÓDULO 1: CURSO OBLIGATORIO Y PROPEDÉUTICO 
1. Cómo aprender a vivir sin su madre (2000 horas). 
2. 'Mi mujer NO es mi madre, NI es la criada' (3000 horas). 



* MÓDULO 2: Vida de a dos. 

1. Cómo tener hijos sin volverse celoso (150 horas). 
2. Cómo superar el síndrome de pertenencia sobre el control remoto (550 horas). 
3. Técnicas para NO minjir (mear) fuera del inodoro (300 horas). OBLIGATORI0 . Ejercicios prácticos en DVD. 
4. Cómo entender que los zapatos nunca van solos hasta al clóset (800 horas) 
5. Cómo llegar hasta el canasto de la ropa sucia, sin perderse (500 horas). 
6. Cómo sobrevivir a un simple resfriado sin agonizar. (100 Horas) 



* MÓDULO 3: TIEMPO LIBRE 

1. Cómo planchar una camisa, en menos de dos horas (ejercicios prácticos). 
2. Cómo digerir cerveza, gaseosa o cualquier otra bebida, sin eructar en la mesa (ejercicios prácticos, con un experto gastroenterólogo como invitado). 



* MÓDULO 4: Curso de Cocina 

- Nivel 1 (principiantes): Los electrodomésticos: ON= encendido, OFF= apagado. 
- Nivel 2 (avanzado): Mi primera sopa instantánea, sin quemar la casa. Ejercicios prácticos: Hervir el agua. 


CURSO INTENSIVO POR RAZONES DE DIFICULTAD Y DE ENTENDIMIENTO DE LOS TEMAS, EL CUPO MÁXIMO ES DE 8 PARTICIPANTES

TEMA 1: 
Último descubrimiento científico : Cocinar y tirar la basura NO provoca impotencia, ni cuadriplejia (prácticas en laboratorio). 

TEMA 2: 
Cómo bajar la tapa del inodoro, paso a paso (clase teórico-práctica, con repaso durante una semana). 

TEMA 3: 
El rollo de papel higiénico: Leyenda o realidad.- ¿El papel higiénico nace empotrado en la pared, al lado del inodoro?. Cómo cambiar el Tubo vacío'. (Teleconferencia desde la Universidad de Harvard). 

TEMA 5: 
Por qué NO es un delito REGALAR FLORES a su pareja, aunque lleve muchos años con ella. 

TEMA 6: 
Usted y la electricidad: Ventajas económicas de contactar a un técnico competente, para las reparaciones, aún para las más básicas. 

TEMA 7: 
Rompiendo el mito: Los hombres que conducen pueden pedir información si se pierden, sin correr el riesgo de parecer impotentes.. (IMPACTANTES TESTIMONIOS). 

TEMA 8: 
No es necesario agitar las sábanas después de haber emitido gases intestinales (ejercicios de reflexión). 

TEMA 9: 
La plancha II: Ubicación en el armario después de usarla. 

TEMA 10: 
Los detergentes: Dosificación, consumo y utilización. Prácticas para evitar daños irreparables a la casa. 

TEMA 11: 
La lavadora de ropa: El gran misterio del hogar. 

TEMA 12: 
Diferencias fundamentales entre el cesto de la ropa sucia, el colgador del baño y el piso (Ejercicios en laboratorios con musicoterapia). 

TEMA 13: 
El hombre en el asiento del acompañante: ¿Es posible no hablar ó agitarse convulsivamente, mientras ella conduce y/o se estaciona? (Ejercicios con Yoga). 

TEMA 14: 
La taza o vasos del desayuno, comida o cena: ¿Los utensilios se desplazan solos hasta el fregadero? Ejercicios dirigidos por David Copperfield, por arte de magia. 

TEMA 15: 
Análisis profundo de las causas anatómicas, fisiológicas y/o psicológicas, que no le permiten al hombre secar el baño después de ducharse. 

martes, 28 de julio de 2009

La CE confirma el extravío diario de 10.000 maletas en la UE y anuncia que tomará medidas

Bruselas. (EFECOM).- La Comisión Europea confirmó hoy que en la Unión Europea se extravían cada día 10.000 maletas, una cifra que se eleva hasta los 90.000 equipajes en el mundo, y aseguró que tomará medidas de manera inmediata.

"El equipaje de uno de cada 3.000 pasajeros jamás fue recuperado (en 2008)", indicó en rueda de prensa el comisario europeo de Transporte, el italiano Antonio Tajani.

El comisario reconoció que la investigación que Bruselas inició el pasado marzo ha confirmado que las cifras son tan malas como anunciaba la prensa, por lo que elaborará y propondrá mejoras en los próximos meses.

En el último año, cerca de 32,8 millones de maletas se extraviaron en todo el mundo, un 20 por ciento menos que en 2007, pero aún así Tajani dijo no estar satisfecho y calificó las cifras de "excesivas e inaceptables".

Según datos de la Asociación Europea de Aerolíneas, el número de maletas perdidas en la UE en el invierno 2008-2009 fue de 13 por cada 1.000 pasajeros, frente al 15,5 del año anterior. La Federación Europea de Pasajeros, por su parte, ofreció cifras similares al asegurar que las 34 principales aerolíneas que operan en Europa extraviaron una maleta por cada 64 pasajeros.

Bruselas subraya también que en total 4,6 millones de maletas en la UE llegaron con retraso al aeropuerto de destino entre enero y octubre de 2008 y que un 15 por ciento del total de maletas extraviadas tardaron más de 48 horas en volver a manos de su propietario.

Cerca de la mitad (49%) de los extravíos de maletas en 2008 se produjeron en vuelos que realizaban escala debido a dificultades en las conexiones, frente al 61% en 2007. El comisario de Transporte llamó la atención sobre el coste que los extravíos y las pérdidas definitivas suponen para los pasajeros y para las compañías, que son las responsables jurídicas y tienen que hacer frente a las indemnizaciones.

La CE no tiene previsto, no obstante, elevar el límite de indemnización máxima al pasajero por transtornos de esta naturaleza, que en la actualidad es de 1.100 euros, aunque asegura que defender los derechos del viajero sigue siendo una de sus prioridades.

El comisario no quiso señalar culpables ni concretar qué compañías o aeropuertos acumulan más casos de pérdidas al entender que esa no es su labor, sino la de proponer mejoras. Preguntado acerca de los aeropuertos italianos, Tajani obvió concretar en cuál se siente más seguro y se limitó a bromear diciendo que siempre vuela con equipaje de mano.

También evitó precisar los factores que originan las pérdidas y garantizó que "no se puede hablar de una causa única" sino que se deben por igual a fallos humanos del personal de las aerolíneas, errores técnicos, delincuencia y descuidos del pasajero. Según Tajani, el objetivo de la investigación de Bruselas era identificar si la situación era tan grave como se decía antes de tomar medidas.

Una vez comprobada la dimensión del problema, la CE propondrá en los próximos meses medidas como la revisión del reglamento sobre gestión de equipajes. "Debemos intentar cambiar el reglamento que data de 2002, ya que hacen falta reglas que funcionen correctamente hasta 2015 ó 2030", comentó.

Entre las ideas sugeridas por el comisario, figuran la de crear agencias nacionales, hasta ahora inexistentes, para dar un seguimiento continuo a la gestión de equipajes o sustituir los controles manuales en los aeropuertos por sistemas electrónicos.

lunes, 27 de julio de 2009

Dones..... o millor dit, EX

Es que em sento bastant frustrat. Pago una pensió alimentaria molt considerable, entre nosaltres, molts de aquest que em llegeixen els hi agradaria tindre això per alimentar la seva família, cada mes per les meves filles. Tant considerable que les meves caixes es comencen a buidar. Per conveni de divorci aquests diner son pensió alimentaria per les meves filles, però per lo vist aquest diners serveixen per tot, es a dir, el pago d’una hipoteca per un pis de la mare de les criatures, lloguers de locals comercials de la mare, tota mena d’altres despeses que no tenen res a veure amb la canalla, seguritat social per la mare, etc. En quan a les criatures, sembla que si... mengen, estan vestides, però res mes. Avui he parlat amb la víctima de la meva vida, es a dir la mare de les criatures, que si ha de pagar dentista, i roba que vaig comprar per la Rosa i que per conveni ella ha de pagar (70 euros, no us penseu que anem de botigues), ella no podrà pagar llibres aquest any. Patètic. Conec noies que pugen la seva canalla sola, i s’han surten la mar de bé. Perquè dimonis la meva no pot fer igual? Un consell, abans de casar-vos, imagineu per un moment quina mena de ex tindreu en el futur.

Bull Terrier


Según el Real Decreto de Perros Peligrosos, aprobado en España en 1999, las siete razas de perros potencialmente peligrosos son: Pit Bull Terrier , Staffordshire Bull Terrier, American Staffordshire Terrier, Dogo Argentino, Fila Brasilero, Tosa inu y Akita Inu.

El cas es que un bull terrier ha mossegat sense previ avis la meva filla Elyse aquest cap de setmana. Un moment de distracció, nomes un moment i la fiera es va escapar de la cuina on estava tancada per prevenció. Avui la Elyse esta amb la cama infectada, sota antibiòtics i amb dolor. Lo que mes pena o ràbia em fa es que el seu propietari o en aquest cas, el seu tutor es nega a reconèixer que es un animal perillós. Un dia, i realment no m’agradaria que passes, hi haurà una desgracia. Fins a quin punt es podrà responsabilitzar el propietari del gos quan passi? Si fiques un gos perillós a casa has de ser conseqüent amb lo que tens, i negar l’evidencia confondre una mascota amb un “killer” es ficar en perill moltes coses que desprès pot ser no tindrien arreglo. Per la Elyse va ser una mossegada, poca cosa en definitiva, però la lliçó esta apresa. Allà on hi haguí un gos de aquests catalogats perillosos, o simplement de conducta perillosa, ni jo ni les meves filles ens hi trobaran. El cas serà denunciat per la doctora que ha ates la meva filla, perquè es el seu deure, i  nomes hi puc estar d’acord. Per cert, aquest gos no es la primera vegada que mossega. Cada any 5 persones, normalment criatures o dones moren per atacs de gossos perillosos. Son 5 de mes! 

domingo, 26 de julio de 2009

Quin estiu

Platja i no fer res de res, si no es refrescar el cos de tant en quan al mar, Smoking Stones i no se quin altre grup la nit i avui sortida al mar des de Port de la Selva… la veritat es que dies fantàstics… Visca l’estiu 2009, el millor en temps! Això si… quina sooooon ara mateix.

viernes, 24 de julio de 2009

Alquiler en España, aiaiaiaiaiiiiiii

S. mccoy, pseudónimo utilizado por el analista de elconfidencial.com para escribir en su columna de valor añadido, utiliza el informe de precios de alquiler publicado ayer por idealista.com, para sostener que el precio de la vivienda en españa debería caer un 50% desde los máximos hasta 2011. idealista.com comunicó que el precio de los alquileres en todas españa cayeron con fuerza, llegando incluso a desplomarse en algunas zonas

El experto señala que "la bajada en el precio de los alquileres es una excelente noticia tanto para los actuales arrendatarios, que encuentran así argumentos para renegociar las rentas que pagan a la baja, como para todos aquellos que están a la búsqueda de una casa para alquilar"

Sin embargo, apunta que no es una buena noticia para los propietarios de inmuebles, ya que reduce la rentabilidad de sus activos y además abre la puerta a posibles caídas de precios

La razón es que la rentabilidad por alquiler ha sido vista tradicionalmente como un método para calcular el precio de un piso o de cualquier inmueble (podría decirse que es como el equivalente a la rentabilidad por dividendo en las acciones). al caer lo que espera ingresar un propietario por su vivienda, baja su rentabilidad y por lo tanto, debería bajar su precio, "según la teoría", puntualiza el artículo

su previsión es que "el colapso en precios de la vivienda está servido, salvo que los balances de la banca hagan milagros, que todo puede ser en la España de la patada a seguir. No queda tan lejos, por tanto, nuestro vaticinio del 50% de merma de valor para 2011", sentencia s. mccoy

El precio de las viviendas en alquiler en españa ha acelerado su caída en el primer semestre del año, según un informe publicado por idealista.com, el portal inmobiliario líder en españa. los datos confirman la tendencia bajista iniciada en la segunda mitad de 2008, con lo que los descensos interanuales son ya de dos dígitos en muchas capitales e incluso rozan el 30% en alguna zona

El informe semestral de idealista.com, pone de relieve que en 31 de las 34 capitales de provincia en las que se ha realizado el estudio los precios han caído en los últimos seis meses, mientras que en el cómputo anual son 28 de las 31 capitales analizadas en las que los propietarios piden una renta mensual inferior por sus inmuebles

Entre las grandes capitales, madrid sufre una caída del 8,4% anual, barcelona desciende un 11,7% y valencia se hunde un 18,5%. no es la peor, ya que zaragoza ve desplomarse sus precios de alquiler un 29,9%

Según fernando encinar, jefe de estudios de idealista.com, “los precios del alquiler han caído durante los seis primeros meses del año con más fuerza que los precios de venta debido probablemente a que el mercado de alquiler reacciona antes, más y mejor que el mercado de compraventa al cambio de ciclo. el precio del alquiler actual es fruto, al igual que el precio de venta, de una anómala evolución del mercado inmobiliario durante años, que ahora ya reconocemos como “burbuja inmobiliaria”. estos precios respondían a factores más especulativos que reales y por lo tanto tienen que seguir ajustándose a la capacidad económica de los inquilinos”

Educar o operació esquimal en ple estiu

Educar els seus fills... quina feina! Fa dies que intento fer entendre a la meva filla gran lo que la meva filla petita sembla tindre assumida des de fa anys, que hi han temporades, que l’hivern no es lo mateix que la primavera, que l’estiu es diferent a la tardor. I em direu “sembla elemental, no”. Pues no, perquè quan a un li entre per el cap que no es guapa, que no te un cos guapo, es com entrar en el malson dels anorèxics que es veuen grassos amb 30 kg. Així que en el dia mes calent del any, ahir, te la trobes amb texans d’hivern, mitjons gruixuts, samarreta negra i si cal sudadera como no negra també, i ni ben bé d’estiu. Jo que hauria anat tot el dia despullat si hagués pogut i encara queixant me de la calor, al veure la meva filla en operació esquimal, m’entrava malestar i tot. Com que dir-li que es te que ficar coses mes lleugeres es com picar ferro fred aquest de mati em anat a buscar roba de ple estiu (i encara) al decatlon. Sandalles, samarretes lleugeres, pantalons mes curts i mes lleugers. Sabeu que? Te un cos molt maco amb samarretes que li apreten una mica mes, i no entenc el seu sin fin de manies. Aquesta tarda a quedat amb una amiga, i encara em tingut collons de barallar-nos abans de marxar, ja que volia marxar fos com fos amb les sabates d’hivern en ves de les sandalles. Es esgotador, realment esgotador. Perquè els meu 42 anys d’experiència de la vida no serveixen de res en aquests casos. Tot i així va marxar amb sandalles als peus i un mon de mala llet al cap. Em sento com si hagués fet la marató, de cansat i de baldat... la ostia això de ser pare!(la meva filla si no li dic res...)

jueves, 23 de julio de 2009

Lili

Dents trencades, i mes cosetes…


Acabo de sortir del dentista, no per mi encara que entre tu i jo, ja tocaria, sinó per la Rosa, pobreta, que va tindre la bona idea de caure de cap davant de la basílica de Castelló d’Empúries i es va trencar dues dents. Rosa... Rosa, deixa de pensar en els nois, noieta! 215 euros, i jo no se si es car, o no, però una despesa mes amb la que no contàvem. Parlant de despeses, també m’ha tocat pagar una multa de velocitat avui. Servim per alguna cosa mes que per pagar? I no vegis com ens controlen... Pobre futur que ens espera! A, que per cert, a l’oficina de la caixa del meu poble ara nomes es poden efectuar pagaments els dimarts i dijous de 8 a 10. Aquest de mati he estat 40 minuts per pagar el collons de multa. Fa una setmana també que no puc treure la meva moto del garatge. Estan rebentant tots els carrers del poble per ficar nous tubs d’aigua. Em pregunto qui ho pagarà... ara que amb l’IBI que em toca pagar ja casi es una pregunta tonta. A veure si al final em tancaran completament l’accés a casa meva i em paguen una setmaneta d’hotel, ja que no estan plens, ni de bon tros. Però vaja, això ja es somiar massa em sembla. Pagar si, rebre, poca cosa. L’estat se sembla cada dia mes a la meva ex. No te mai diners, però de m’entres m’està arruïnant.
I quina calor.... 32 graus plens d’humitat i factures 

martes, 21 de julio de 2009

Any 1

D’aquí no res fera un any de aquest blog. Moltes entrades, casi 900 es a dir mes de dos al dia, algunes de molt personals, moltes altres simplement estètiques, algunes de tontes i algunes d’interessants, moltes visites també,  una mitjana de unes 50 al dia, i tot i així es un blog normalet, sense pretensions, sense objectius clars, simplement un armari de moments i coses, meves i del meu entorn. Fa un any de això feia la meva primera entrada de blog, sense saber massa bé on em portaria i vaig rebre un comentari que em va agradar molt en el seu moment, “Un bon dia per començar a escriure un blog. Al pic de l'estiu quan el sol és alt i la llum aquí a l’Empordà és més brillant i intensa que mai. I per què començar sinó pel que tenim a dins del nostre mirar... Benvingut tramuntana, al món de les paraules, al món dels sentiments, de les emocions i dels pensaments, perquè... què són les paraules sinó....?”

Crec que aquest pensament va ser finalment un dels principals motors que han fet que un any desprès encara estigui escrivint coses i moments, utilitzant aquest espai com un diari, però no secret, sinó obert a tots. Gracies a tots aquests que us heu molestat en llegir alguna cosa d’aquí o d’allà, gracies també per aquests que a traves de comentaris hi ha participat, m’han fet veure coses que no veia que pot ser sense els no hagués vist. Un peto molt gros a tots.

65 years ago somewhere in Germany, a new beginning…

lunes, 20 de julio de 2009

1969

Filla unica amb germa


Aquesta entrada, fa tres dies que la vull fer, i que no hi ha manera. De fet no es malla senyal ja que vol dir que vaig tot el dia de cul i que no hi ha temps mort. A mes si el temps mort es bo, que mes volem. També fa tres setmanes que voldria fer escultura, però per lo vist tampoc hi arribo. M’hauré d’organitzar millor el mes d’agost... ostres no, que no hi estaré mai tampoc. Be, que sigui el mes de setembre, però ja a tope! Avui es el dia de fer una entrada especial, no perquè la Rosa ha perdut, o no se com dir-li, les seves ulleres a la platja, i tampoc perquè la Elyse dorm fora aquesta nit, i això em fa pensar que feia un pilot de dies que no dormia sol. No, es que aquesta entrada es perquè la vida es un sac de sorpreses. Fa tres dies de això rebo un correu de la meva mare, visiblement molt emocionada, dient me que te un germà, que l’ha trobat, que hi ha parlat! Tindre 65 anys i descobrir que no ets filla única, deu ser... el no da mas! Per lo vist la meva iaia el va donar en adopció al moment de néixer, i el tema es va transformar en tabú. Així que de pas tinc un oncle encara que sigui mig, encara que ni se si el coneixeré mai, però espero que si. Em fa molta il•lusió la noticia, i no per res... Tinc una família “mini-mini” i de fet amb aquest oncle desconegut augmentarà un 50%, es dir. Del moment no se res mes, i estic a la espera de mes detalls, d’una primera trobada entre els dos. Si, la vida es sorprenent! Realment sorprenent....


viernes, 17 de julio de 2009

jueves, 16 de julio de 2009

IO PEPE O TIO PEP?

I em van segrestar! Em van dir, ni un moviment, vine cap aquí, puja cap allà, fica el cotxe en marxa i no diguis res, ni una paraula,-). Desprès em van dir que a la una teníem que ser al centre de Barcelona, però malauradament varem arribar una mica mes tard de la previst i varem perdre... l’AVE. Pues si, el segrest era cap a Madrid, la segrestadora encantadora. Però no passa res, un altre bitllet i una hora i mitja mes tard ja estàvem baixant cap a la capital a 300 km/h, curiosament amb una sensació de no avancar. A mida que anàvem passant els kilòmetres anava pujant la temperatura. 32, 34, 37, 39... jolin, però si son les 6 de la tarda!! Arribar a Atocha, buscar l’hotel, i caminar, molt, una cervesa aquí, un menú a 10 euros allà, entre jack la metralleta i cuiner rebotat, però que divertit! Plaça de sol, Plaça major, de la vila, cibeles, plaça d’Espanya, palau real, porta d’Alcala i no se quantes places i carrers mes. Ja estic a Madrid, 3 hores desprès d’haver deixar Barcelona, i s’hi esta molt bé. Passen les hores, els peus fan mal, s’està bé estirat sobre el llit, i l’aire condicionat de l’habitació no es cap luxe. El dia seguent, esmorzar continental, i cap al Prado.


Tenim una cita amb Sorolla.Que maco, quina llum, fantàstic. Ja havia anat a veure una exposicio d’ell a Barcelona, però aquesta, mil vegades millor. I ja que estàvem en el Prado, a veure els Goya, els Velazquez i mil coses mes. El Museu del Prado és un dels millors museus d'art del món, especialment la seva pinacoteca, ja que té una gran col·lecció de pintura espanyola, italiana i flamenca.I que hi hem vist??? UUUUUFFFF... Pintura espanyola. Amb gran diferència, la major col·lecció del món. Cronològicament abasta des de murals romànics del segle XII fins a Goya (segles XVIII-XIX), incloent pintura medieval, amb Bartolomé Bermejo i Berruguete, renaixentista, amb autors com Pedro Machuca i Joan de Joanes, manierista amb el protagonisme absolut de El Greco, i barroca amb Zurbarán, Ribera, Murillo i Velázquez. Només les col·leccions d'aquests quatre autors sumen 200 pintures. Del segle XVIII, destaquen a part de Goya els bodegons de Luis Meléndez i la variada col·lecció de Luis Paret, considerat el millor pintor espanyol d'estil rococó. Actualment es treballa en la posada en valor de la pintura espanyola del segle XIX posterior a Goya, que inclou riquíssims fons des del Neoclassicisme fins a Marià Fortuny i Sorolla. Entre les últimes novetats de la col·lecció espanyola, destaquen les compres de "La condesa de Chinchón" de Goya, "El barber del Papa" de Velázquez i la Col·lecció Naseiro de bodegons, que ha cobert múltiples llacunes dins de tal temàtica.

Pintura italiana. Des del primer Renaixement, amb uns pocs exemples de Fra Angelico, Giovanni dal Ponte, Mantegna, Antonello da Messina i Botticelli, fins al segle XVIII (Tiepolo i Corrado Giaquinto). També, 8 obres de Rafael i el seu taller, obres mestres de Correggio, Bronzino, Andrea del Sarto, Sebastiano del Piombo, Annibale Carracci, Caravaggio, Guido Reni, Luca Giordano... i la major col·lecció mundial de l'escola veneciana (Tiziano, Tintoretto, Veronès i Bassano).
Pintura flamenca i holandesa. Primitius flamencs (Van der Weyden, Bouts, Memling) i El Bosch. Igualment excel·lents són les pintures de Patinir, "La Dansa de la Mort" de Pieter Brueghel i diverses de Quintin Metsys i Coecke. Pintura flamenca del segle XVII: una enorme col·lecció de Rubens, més de 25 quadres de van Dyck, diversos de Jacob Jordaens, incloent el seu Autorretrat amb la seva família, i la sèrie de "Els Quatre Sentits" de Brueghel. És una de les millors col·leccions flamenques del món, només comparable amb la del museu de Viena. La pintura holandesa del XVII té una presència molt més curta, encara que inclou "La reina Artemisa" de Rembrandt i exemples de Gabriel Metsu, Adriaen van Ostade i Philips Wouwermans.

Got de la Montería (detall), una de les millors peces del Tresor del Dofí
Pintura francesa. Tot just hi ha exemples anteriors a 1600, encara que els segles XVII i XVIII conten amb obres magistrals de Poussin, com "El Triomf de David" i "El Parnàs". Claudi de Lorena compte amb diversos paisatges magistrals. El tenebrisme compte amb exemples cridaners de Georges de La Tour i Valentin de Boulogne. Retratistes dels borbons espanyols, com Ranc i Van Loo, tenen presència al costat de mestres rococós com Watteau i Boucher.
Pintura alemanya. Reduïda en nombre, però de gran qualitat. Quatre de les obres mestres d' Albert Durer, entre elles el seu "Autorretrat" de 1498 i la parella de taules d' Adam i Eva, així com una Verge i dues curioses escenes de cacera de Lucas Cranach, dues al·legories molt importants de Hans Baldung Grien i, ja del segle XVIII, un ric grup de retrats d'Anton Raphael Mengs.
Escultura. Escultura grega i romana, també del segle XVI i posterior. Destaquen les Muses que van pertànyer a Cristina de Suècia, i que després de l'última ampliació se situaran al rebedor oval, sota la sala de Les Menines.
Arts decoratives. El Tresor del Dofí, valuosa col·lecció d'orfebreria i gemes tallades.

Dibuixos i estampes. Sobresurt la col·lecció de dibuixos de Goya, la més àmplia del món.


Sortim d’allà una mica en sobredosis, pero que hi farem, s’ha d’aprofitar el dia, i cap al Thyssen a veure una exposició de Matisse, i ja que encara ens queden forces, al caixaforum.
Cap a les 7 ja totalment fets caldo, la millor idea del moment va ser reservar banys i massatges als banys àrabs... per la mitja nit. I de m’entres descansar una mica, terasetes i sopar. Quina delicia els banys aquests, fantàstic.... Surtit de la web
(Nuestros Baños Árabes se encuentran bajo una estructura de aljibe de cientos de años de antigüedad. Estos han sido recuperados utilizando los materiales típicos de la época, que junto con sus aguas, perfumes y decoración trasladan a sus visitantes a la magia de la era mudéjar.

El Hammam consiste en tres salas de agua con diferentes temperaturas: una templada con tres piscinas (tepidarium) a 36º C, caliente (caldarium) donde el agua llega a los 40º C y la fría (frigidarium) con una poza a 15º C.

El recorrido se completa con una sala de vapor (baño turco) y una sala de descanso con fuente de té y agua: un ambiente único donde la total distensión se alcanza con un masaje relajante o exfoliante y la aromaterapia.)

 Clar de desprès ja no valíem per res, però vist l’hora, que devien ser les dues, lo millor era buscar llit, i somiar angelets. Dia 3, cap al reina Sofia, Guernica, mil Picassos i sobre tot una expo de Juan Muñoz, un magnific escultor dels nostres dies


... migdiada al parc del retiro, i cap a Barcelona de nou.Eren les 3 del mati quan ens tornàvem a ficar al llit. Nits curtes, dies llargs i moooolta calor, però quin regal mes bo que m’han fet! Per recordar durant molt de temps. Gracies guapa!

lunes, 13 de julio de 2009

domingo, 12 de julio de 2009

sábado, 11 de julio de 2009

viernes, 10 de julio de 2009

Análisis de inversión

Caso Verídico, publicado en el Portal Financiero de 'The Walt Street Journal'

diario de EE.UU. en enero 2009


Una mujer escribió a la sección de asesoría financiera pidiendo consejos sobre cómo conseguir un marido rico. Eso, de por si, ya es gracioso, pero lo mejor de la historia es que un tipo le dio una
respuesta bien fundamentada.

CONSULTA: 'Soy una chica linda, maravillosamente linda, de 25 años. Estoy bien formada (buen cuerpo) y tengo clase. Estoy queriéndome casar con alguien que gane como mínimo medio millón de dólares al año. Quizás las esposas de los que ganen eso me puedan dar algunos consejos. Estuve de novia con hombres que ganan de 200 a 250 mil, pero no puedo pasar de esa cifra, y eso no me va a hacer vivir en el Central Park West.'Conozco a una mujer, en mi clase de yoga, que se casó con un banquero y vive en Tribeca, y ella no es tan bonita como yo, ni es tan inteligente.
Entonces, ¿qué es lo que ella hizo y yo no hice? ¿Cómo llego al nivel de ella? ¡Por favor necesito sus consejos!
H.S.

RESPUESTA RECIBIDA:
Leí su consulta con gran interés, pensé cuidadosamente en su caso e hice un análisis de la situación financiera..
Primeramente no estoy haciéndole perder tiempo, pues gano más de 500 mil por año. Aclarado esto, considero los hechos de la siguiente forma: Lo que Usted ofrece, visto desde la perspectiva de un hombre como el que Usted busca, es simplemente un pésimo negocio.
He aquí los por qué:
Dejando los rodeos de lado, lo que Usted propone es un simple negocio. Usted pone la belleza física y yo pongo el dinero. Propuesta clara, sin entrelíneas. Sin embargo existe un problema: Con seguridad, su belleza va a decaer y un día va a terminar, y lo más probable es que mi dinero continúe creciendo.
Así, en términos económicos Usted es un activo que sufre depreciación y yo soy un activo que rinde dividendos. Pero Usted no sólo sufre depreciación, sino que como ésta es progresiva, ¡aumenta siempre! Aclarando más, Usted tiene hoy 25 años y va a continuar siendo linda durante los próximos 5 a 10 años, pero siempre un poco menos cada año.
Esto quiere decir, que Usted está hoy en 'alza', en la época ideal de ser vendida, no de ser comprada. Usando lenguaje de Wall Street, quien la tiene hoy la debe de tener en 'trading position' (posición para comercializar) , y no en 'buy and hold' (compre y retenga), que es para lo que Usted se ofrece.
Por lo tanto, todavía en términos comerciales, casamiento (que es un 'buy and hold') con Usted no es un buen negocio ni a mediano o largo plazo, pero alquilarla (leasing) puede ser un negocio razonable que podemos meditar y pretender.
Yo pienso, que mediante certificación de, cuán 'bien formada, con clase y maravillosamente linda' es, yo sea un probable futuro arrendatario de esa 'máquina'. En ese sentido le propongo que hagamos, lo que para estos casos es una práctica habitual: Hagamos una prueba, o sea un 'test drive' para validar el interés de concretar una operación.

Puedo agendarla si usted lo desea.

Jack Paul H.

miércoles, 8 de julio de 2009

Buscant el sol...

Los tres filtros de Sócrates


En la antigua Grecia, Sócrates fue famoso por la práctica de su conocimiento, con alto respeto. Un día un conocido se encontró con el gran filósofo y le dijo:
¿Sabes lo que escuché acerca de tu amigo?
Espera un minuto, replicó Sócrates. Antes de decirme cualquier cosa querría que pasaras un pequeño examen. Es llamado el examen del triple filtro.
¿Triple filtro?
Correcto, continuó Sócrates. Antes de que me hables sobre mi amigo, puede ser una buena idea tomar un momento y filtrar lo que vas a decir. Es por eso que lo llamo el examen del triple filtro.
El primer filtro es la verdad: ¿estás absolutamente seguro de que lo que vas a decirme es cierto?
No, dijo el hombre, realmente sólo escuché sobre eso y…
… Muy bien, dijo Sócrates. ¡Entonces realmente no sabes si es cierto o no!
Ahora permíteme aplicar el segundo filtro, el filtro de la bondad: ¿es algo bueno lo que vas a decirme de mi amigo?
No, por el contrario…
Entonces, continuó Sócrates, tú deseas decirme algo malo sobre él, pero no estás seguro de que sea cierto. Tú puedes aún pasar el examen, porque queda un filtro; el filtro de la utilidad: ¿será útil para mí lo que vas a decirme de mi amigo?
No, realmente no.
Bien, concluyó Sócrates. Si lo que deseas decirme no es cierto ni bueno e incluso no es útil, ¿por qué decírmelo?

lunes, 6 de julio de 2009

El fill de puta...

Pues si, això va dedicat al fill de puta que em va robar la moto la nit del dissabte al diumenge, i quan dic que es un lladre, deu ser que encara soc massa bo amb el fill de puta aquell, Perquè bàsicament lo que ha fet es fer un pont al contacte, i la va tirar en un escampat a 500 metres d’aquí. Quina decepció veure que n’hi ha que fan això nomes per tocar els collons, sense ànims de lucre, en plan ONG. Quan m’han vaig adonar aquest mati, que la moto no hi era lo primer que vaig fer va ser trucar a la policia per denunciar el puto robo, i lo primer que em van dir es “ja la tenim aquí, una mica ratllada, però esta bastant bé." Home, això de bastant bé, es un dir. El gasto serà considerable. Jo em pensava que en temps de crisis es robava per menjar, i encara tindria mitja excusa. Avui he descobert que encara hi ha capullos, vàndals que nomes ho fan per gust al vandalisme, nomes per tocar els collons. Pues mes val que no m’han enterri de qui es el fill de puta que fotre en l’aire la meva moto. Es podria acabar convertint en soprano, no se si m’explico. Per cert, al dipòsit municipal m’han dit que això passava tot sovint, així que si algun veí de Castelló li ha passat lo mateix, o sap alguna cosa que jo a hores d’ara no se, que em digui alguna cosa que em faci un comentari.

Hasta luego

Adéu papa, aha, i per cert, dema venim a fer un assaig del grup (tuperware)....
Entre nosaltres no m’estic queixant, ni molt menys, però des de que han marxat les noietes de casa, en realitat les he vist mes que quan hi eren. La Rosa a marxat fa una horeta de això, i de fet, no li hauria fet res de quedar-se a dormir aquí aquesta nit. Per mi es una alegria. No sempre va ser així. Però sento que ja necessito una mica d’espai, no massa, però una mica si.
Fa un any, el 4 de juliol de 2008 varem anar la Rosa i jo a Barcelona, amb moto. L’objectiu era el concert del canto del loco. Ahir va ser com una repetició de la jugada ja que el mateix grup tornava a fer un concert, aquest cop a Roses en la seva gira d’adéu. Un concert maco, familiar, entre amics. Els trobarem a faltar.



sábado, 4 de julio de 2009

pensament tonto... o no


La dona seria mes encantadora si fos possible caure als seus braços sense caure a les seves mans

viernes, 3 de julio de 2009

jueves, 2 de julio de 2009

Ron Jones

En 1967 Ron Jones, professor a un institut de Califòrnia, va portar a terme durant una setmana una activitat per tal de fer comprendre als seus alumnes les arrels del totalitarisme. Segons llegim a l’article publicat per A. Lipsett a The Guardian, Jones els va fer creure que l’activitat es tractava d’un moviment a escala nacional, on hi participaven 1000 instituts dels Estats Units, el qual finalment portaria a la creació d’un nou partit polític. Les primeres consignes van centrar-se en ensinistrar els joves sobre com seure i respirar, així com en emprar noves formes de respecte per adreçar-se al professor, ara convertit en líder. A mida que passaven els dies el moviment, anomenat The Wave, ja comptava amb amb salutació, eslògan i fins i tot policia secreta pròpia.

Circulen diferents informacions sobre The Wave a internet, moltes persones busquen saber fins a quin extrem van arribar aquells estudiants de 15 anys. Tanmateix, no calen detalls escabrosos, el terror al qual es refereix Jones en parlar d’aquella experiència és més simple. No només els alumnes no s’hi van oposar sinó que es va crear una energia nova on el grup mostrava més atenció i els estudiants s’implicaven en les tasques assignades sense qüestionar-les.

Jones va parar l’activitat per les queixes de familiars i professors, així com per la seva pròpia por a generar una espiral de violència que ja s’insinuava. Per fer-ho va convocar un míting en el qual va desvelar la farsa sobre el moviment i on també va projectar gravacions de Hitler i de les reunions multitudinàries del partit nacionalsocialista. Es tractava de fer reflexionar els estudiants sobre les similituds entre les seves reaccions i les que van empènyer a milers d’alemanys a simpatitzar amb el nazisme.

Doncs mira, avui per fi he vist la pel•lícula alemanya “Die Welle” dirigida per Dennis Gansel el 2008 i que parla de una experiència similar en un institut alemany, i francament es una pel•lícula impactant de collons. Per qui no l’ha vista, que la miri...